La lectora 2
Segona part
Llegia acaronant paraules que s'imaginava els ditets. De vegades s'adormia amb el llibre a sobre com si fos el nen, que dormia també. Algun dia li ensenyaria a llegir contes una estona, abans d'apagar el llum per dormir.
Encara que el desig no es complia, no li va agradar que la mainadera ja hagués empaquetat la roba de bebè; alguna no estrenada. També va empaquetar les nines, ja que de camions, cotxets i tallers mecànics mai no n'hi havia hagut.
En uns passejos pels turons de darrere la casa es va sentir culpable perquè potser no mostrava prou entusiasme en comparació al de les lectures en l'habitació inundada de llum. Tanmateix, no es rendia. Havia de tornar-ho a intentar amb la perseverança amb que llegia llibres o amb la tenacitat què sovint es negava a assistir a les festes dels Warren malgrat que començaven amb el foc magnific per escalfar-se I torrar salsitxes fins que acabaven en unes festasses. Però no.
Segur que en néixer el nen, la mainadera li faria la feina de criar lo. Vés a saber si malcriar lo. Seria capaç de fer el mateix, si patia alguna malaltia? Això no s'ho plantejava, ja que el més important era complir el deure d'esposa. Que pensarien que era una, si no?
Quasi segur, mai no s’aixecaria a temps d’esmorzar junts abans d’anar-se’n al col.legi. De la mateixa manera, tant li feia si, quan tingués cinc anys, les germanes li prenien el pèl, si no tenia amb qui jugar, si era prim, repel.lent o tenia el cabell arrissat i la cara plena de taques. Era obvi que el personal del servei devia pensar que si es criava entre tanta dona, quan anés a col.legi, pararia boig: es barallaria amb altres nois, li farien bromes, quasi assetjament escolar, o el castigarien per haver anat a veure com feien pipí les alumnes.
El matrimoni Dalton compartia la decepció en trobades d'amics mentre prenien el té en el jardí. No hi havia símptomes d'èxit i cada mes que passava era un menys d'esperança. Un enigma que tal vegada li calgués un detectiu: l'horror consistia a desfer eixa venjança.
No van servir les visites als metges les respostes dels quals trobaven ambigües. Tot i les quatre filles, el matrimoni no sabia res d’òvuls fertilitzants ni de tècniques especials sobre com quedar embarassada. Ells portaven a sobre el patiment pel nen com també el portaven els familiars de les víctimes assassinades en les novel·les. I sense entendre per què.
Continuarà
Joan Guerola
