L’Enric Vila i jo estem preparant un llibre de converses. Heus ací el segon extracte de la xerrada que vam mantenir en motiu dels referèndums sobre la independència de Catalunya:
Enric Vila: Però qui defineix la idea d’excel·lència? No és el mateix organitzar un referèndum a Osona que a Sant Cugat. O sí?
Alfons López Tena: A cada municipi t’has d’adaptar a les condicions locals. En tot cas, la coordinadora hauria de poder defensar la seva idea d’excel·lència sense barrejar-la amb la unitat sagrada de la tribu. A Osona, amb un electorat de 120.000 persones, repartit en 34 pobles, vam posar 52 col·legis electorals; a Sant Cugat, amb un electorat de 60.000 electors, la coordinadora va posar 8 col·legis. La gran notícia de Sant Cugat van ser els resultats. Malgrat les mancances organitzatives, els números van ser excel·lents, sobretot si els compares amb els índexs de participació que allà tenen en els comicis institucionals. A Osona, la comparació és espectacular: els vots independentistes es van acostar al 80 per cent dels votants de tots els partits junts en els comicis oficials. Tot això hauria arribat a la gent si la coordinadora hagués entrat en el debat que jo proposava.
Què en van dir a Osona de les teves declaracions crítiques?
Estaven encantats.
Però no era més fàcil lluir-se a Osona, que a d’altres bandes del país?
Osona té un 14 per cent de nova immigració; a Vic s’arriba al 23. Tenint en compte que els referèndums permetien votar els nouvinguts, era més fàcil treure un bon percentatge de participació a Berga (32%) o Ripoll (25%), que no pas a Osona (42%). Als pobles d’Osona per sota 500 habitants, vam superar en 15 punts els de la resta de Catalunya. La diferència va ser la feina ben feta, insisteixo.
Però en què va consistir aquesta feina? Concreta una mica.
Doncs bàsicament a centrar-se només la participació. I això vol dir parlar amb tothom, fer campanya grass-roots. Si l’objectiu és la independència només atraus els convençuts. L’important és generar debat, apel·lar a la consciència cívica de la gent. Un país són els seus ciutadans i la seva capacitat d’organitzar-se. Si aconsegueixes que els unionistes es posicionin i discuteixin amb tu ja t’estan ajudant a construir el país. Els actes multitudinaris a favor de la independència, amb vaques sagrades que t’omplen una sala de convençuts, són fantàstics, però no augmenten la participació. La clau era fer microactes, reunions petites, parlar amb tothom
Article publicat divendres, 16 d’abril, al diari Avui. Podeu llegir la resta de l’article aquí.
