Zapatero i Rajoy rebutgen la renovació del Tribunal Constitucional. Diuen que ara no toca, perquè seria com canviar l’àrbitre a mig partit. (El d’ahir, ja el podrien haver canviat de dolent i injust que va ser.) I els magistrats del Constitucional, manifestament incapaços, també. Però PSOE i PP prefereixen deixar les coses com estan, i ja no saps si això vol dir deixar-ho adormir o rebentar-ho tot encara que sigui abans de les eleccions al Parlament de Catalunya. En tot cas, hi ha coincidències entre els plantejaments de Rajoy, que és qui ha presentat el recurs contra l’Estatut, i Zapatero i Blanco. Una situació que incomoda el PSC, no? Perquè així és difícil poder dir que en l’Espanya plural es pot “seguir creient”. Alguns ja han perdut la fe. El federalisme ni està ni se l’espera, i no entén de bàndols a Espanya. Al Constitucional, s’ha fet bona aquella frase, crec que de Josep Pla, segons la qual el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres. I la prova d’això és el magistrat Aragón, dit progressista, però atrinxerat amb el bàndol dit conservador. Tant li fot el bàndol, la qüestió és que la majoria està per la labor de dinamitar l’Estatut, ja retallat, aprovat al Congrés pel PSOE, i reduir Catalunya a una versió encara més aigualida de la nació de preàmbul que ens havien deixat ser. Ja ni això.
¿Quina democràcia permet que els magistrats del tribunal més deslegitimat dels que mai ha tingut el Constitucional puguin tombar la voluntat popular expressada pel poble de Catalunya en referèndum? Si Espanya no escolta, ni atén, al final es trobarà una sorpresa. La via maragallista ha quedat demostradament fracassada. No hi ha Espanya plural, perquè mantenir un Constitucional com aquest amb la destral sobre el cap de l’Estatut és un suïcidi. Però ells sabran… al cap i a la fi l’Estatut és una llei espanyola, aprovada a les Corts espanyoles i després duta a votació a Catalunya (amb una participació a les urnes molt modesteta, per cert). No havia passat prou el ribot de l’Alfonso Guerra a la carrera de San Jerónimo? Doncs a què venen ara aquestes noves atzagaiades de ses magistrats?
Està en marxa l’operació neocentralista. Només calia llegir diumenge El País, que demanava un “corsé” per a les “autonomies”, posant-les a totes en el mateix sac, de fet, a la mateixa taula on se serveix cafè per a tothom ara que més escasseja.
