El dissabte, 18 de maig, Roberto Zambrano es va presentar al casal popular Boira Baixa de Manlleu, i cridant contra els assistents va intentar apunyalar les persones que eren allà, amb un ganivet de 25 cm de llarg. Els assistents que en aquell moment es trobaven a la porta de sortida del casal, varen entrar dins per refugiar-se i impedir que l’agressor pogués entrar. En el moment àlgid, de major tensió va arribar la policia local de Manlleu, que en intentar detenir aquell aspirant a homicida, varen ser agredits també, fins que varen aconseguir reduir-lo i detenir-lo. Aquest personatge era el mateix que unes hores abans havia increpat diversos membres de la CUP i havia atacat una carpa del partit.
Des del 2009, aquest delinqüent ha protagonitzat diferents incidents, atacant membres del casal i de la CUP: És conegut com a element ultra al poble. Algunes persones dels assistents el varen denunciar i l’horabaixa hi va haver una concentració d’un grup de persones, on es va llegir un manifest en contra dels fets ocorreguts i pertanyents a una ideologia d’extrema dreta, massa coneguda i que mereix condemnar.
A poc a poc, Catalunya va agafant importància i coneixença al món. Vull dir que ja era coneguda, però que de cada dia i amb la persecució dels seus dirigents per part de l’Estat espanyol, ho és més. Entre els milers de clubs de futbol existents al Regne Unit, ara n’ha nascut un de nou i això no és gens estrany, perquè deu passar amb molta freqüència, però si el nou club s’anomena FC Catalans, i si al seu escut es dibuixa la silueta de Catalunya sobre els colors de la senyera, això ja és una cosa extraordinària, i en gran part, el mèrit és d’Espanya i els seus dirigents, que cada dia fan més accions perquè, de tant en tant, això pugui passar. És un equip de futbol amateur. Aquest equip jugarà la temporada vinent a la lliga local de Medway, una zona al voltant de la ciutat de Kent, al sud-est d’Anglaterra.
Quan es va demanar a Reece Heard, segon capità de l’equip, la raó d’haver posat el nom, diu que va ser perquè volien tenir un equip amb una identitat única, que no utilitzàs ningú més, i a més, tant ell com el seu entrenador, James Hawkins, visiten molt Catalunya, a vegades per veure futbol, i els agrada molt i estimen aquell país.
El jugador també va manifestar que sabien la majoria de coses que passaven amb el procés que s’havia duit a terme a Catalunya i el judici que s’estava fent contra els dirigents catalans. També va manifestar que la majoria de jugadors eren admiradors del Barça i que desitjaven guanyar tants partits com el club català.
Una aficionada del Barça es va veure obligada a entrar en el Benito Villamarín en sostenidors, perquè la policia espanyola la va obligar a deixar a la porta una camiseta que duia imprès el lema “Llibertat presos polítics”. Com que no en duia cap de recanvi, va haver d’assistir tot el partit sense camisa i només es cobria els pits amb uns sostenidors. Ella va explicar que amb aquella camisa havia anat a tot arreu i mai no li havia passat res semblant. Això va causar molta indignació a les xarxes socials i Josep Costa, expert en dret, va afirmar que era denunciable. Encara que nosaltres, en aquest cas jo, em deman, a qui es pot denunciar? Perquè no sé si es pot fer a cap pam de territori espanyol, que ja massa han demostrat l’odi que tenen a tot el que faci olor de català.
Aquesta setmana han arribat notícies del Tribunal Suprem que no fan més que confirmar el que sospitàvem o sospitava fa estona. Que tot estava dat i beneït, que tot estava fet, que, per molts de testimonis i imatges que demostrassin que no hi havia hagut rebel·lió, que no es convenceria qui ja ho tenia tot decidit. No cal esperar justícia allà on no saben què és, o allà on s’encarreguen de jutjar o d’acusar, pel sol fet que es vulguin separar d’Espanya. Aquest dret no existeix, l’han esborrat, i qui ho vulgui fer, sempre serà condemnat, com els acusats actuals.