Guerra de Successió: la història de 5000 barcelonins obligats a abandonar les seves llars

Què trobaran les persones que visitin els voltants del Mercat del Born? Ho vas realitzar tu sol, vas tenir alguna col·laboració? Fins quan es podrà veure“La Ribera homenatja la Ribera”?

 

Hi trobaran setanta-tres cognoms penjats als balcons de les façanes que donen al mercat, llinatges que corresponen a les setanta-tres famílies que vivien a les cases que s’han trobat al jaciment. Representen simbòlicament els cinc mil barcelonins que, obligats per les autoritats borbòniques, van haver de deixar casa seva a causa de la construcció d’una fortalesa militar: la Ciutadella. La Ribera homenatja la Ribera és un projecte personal fet amb la imprescindible participació dels veïns i es podrà veure fins després de la Diada.

 

Què els va passar exactament a milers de barcelonesos del barri de la Ribera el 1714? Quin impacte va tenir per a la ciutat?

 

Al setembre de 1714, a les acaballes de la Guerra de Successió, Barcelona era derrotada i ocupada per les tropes franco-castellanes. Amb el decret de Nova Planta, Felip V abolia les institucions pròpies de Catalunya i imposava l’organització política castellana. Tanmateix, la repressió de Felip V contra la capital catalana no s’aturaria aquí. Acabada la guerra, un dels primers propòsits dels vencedors fou bastir dues fortaleses per tal de dominar els barcelonins i treure’ls del cap qualsevol intent de rebel·lió futura. La primera, que havia d’emplaçar-se a les drassanes, no arribà a fer-se. La segona se situaria a la banda de Besòs, a tocar del baluard de Santa Clara, i tindria unes conseqüències brutals per al Quarter de Mar. Iniciada el 1716, la fortalesa demanava de tenir al davant un gran espai lliure d’edificacions, fet que comportaria un grau de destrucció més gran que la pròpia guerra.

 

Entre 1717 i 1718 es van fer els enderrocs que farien aparèixer l’esplanada. S’assolaren, de cop, una pila de carrers i diversos barris, i en dos anys es féu desaparèixer el 17% de la superfície urbanitzada de la Barcelona de l’època.

 

Els propietaris, alguns dels quals havien reconstruït els desperfectes que l’artilleria borbònica havia causat a les cases, foren expropiats sense indemnització i se’ls obligà a enderrocar els seus propis immobles. Al voltant de cinc mil veïns –la mateixa població que tenien llavors ciutats com Vic o Girona- varen haver de marxar de casa, el 70% dels quals a les poblacions veïnes. 

 

Convertida en una immensa esplanada, la zona no es reconstruiria fins a les acaballes del segle següent. El 1869 els terrenys de la Ciutadella foren retornats a la ciutat i posteriorment l’arquitecte Fontserè projectaria el parc, el mercat i reurbanitzaria la zona, donant al barri la fisonomia actual.

 

Com va sorgir la idea de fer-los un homenatge?

 

A finals del 1999 vaig instal·lar l’estudi al carrer de la Ribera, pràcticament davant d’una de les portes laterals del mercat. A l’interior, el 2001 van engegar les excavacions que posarien al descobert la Barcelona de començaments del segle XVIII. Des del balcó de casa vaig poder seguir a diari l’evolució d’aquests treballs, que feien cada cop més visibles els vestigis de la Barcelona d’abans de l’ocupació borbònica. 

 

L’any 2003, per la Diada, TVC va emetre el documental El Born, un vincle amb el passat, dirigit per en Jordi Fortuny i la Marina Pi. Que jo recordi, per primera vegada se m’informava de la tragèdia viscuda al barri pocs anys després del setge de 1713-1714, se m’oferien les xifres de la barbàrie i coneixia el daltabaix humà. 

 

Les meves obres parteixen gairebé sempre del propi lloc, de l’escenari dels fets. No cal dir que la coneixença de la dissortada història dels riberencs de llavors va motivar-me enormement a engegar un memorial que els dignifiqués. Gairebé des del primer moment vaig pensar a fer servir els cognoms d’aquelles famílies, però l’única persona que me’ls podia facilitar era l’historiador Albert Garcia Espuche, la persona que més coneix la història d’aquesta zona de la ciutat. Garcia Espuche feia anys que treballava en l’obra que els havia d’aplegar, La Ciutat del Born, però fins al 2009 aquest treball no veuria la llum.

 

Amb la publicació i obtenció dels cognoms s’era a la meitat del camí perquè encara caldria esbrinar quin grau d’empatia amb el projecte obtindria dels veïns. La Ribera homenatja la Ribera va patir llavors diversos ajornaments, i finalment a les acaballes del 2012 vaig decidir de reprendre el projecte i tirar-lo endavant els primers mesos del 2013, abans de l’obertura del Born Centre Cultural.

 

Per què lones als balcons?

M’agradava la idea de veure veïns homenatjant veïns, que els habitants de la Ribera d’avui fossin els actors principals d’aquest memorial i els protagonistes del retorn al barri dels cognoms dels foragitats. Separats únicament pel temps, els veïns de la Ribera d’avui s’han solidaritzat simbòlicament amb els veïns de la Ribera d’ahir. Amb una recordança austera, serena i silenciosa, sense sigles ni consignes. 

 I m’agradava especialment que la instal·lació fes servir els balcons com a suport, el punt més públic d’un habitatge, d’un àmbit privat doncs. L’espai on, sense sortir de casa, la ciutadania penja i expressa individualment el seu compromís, les seves reivindicacions i les seves alegries col·lectives. 

Balcons vestits de cognoms, una manera directa, visible, viable i participativa de fer l’homenatge.

 

Quin és l'objectiu principal?

 

D’una banda, recordar els foragitats de la Vilanova dels Molins de la Mar, la Fusina, la zona del convent de Santa Clara, la Ribera, el pla d’en Llull,… barris desapareguts, els noms de la majoria dels quals ja no diuen res als habitants de la Barcelona del 2013. Sembla mentida però tres segles després dels fets la ciutat encara tenia pendent de retre un homenatge a tants i tants barcelonins que, després d’un setge brutal i per una imposició forana, van ser bandejats de casa seva. 

 

De l’altra, que els riberencs d’avui prenguin consciència que són a la zona zero de 1714, a l’indret de la barbàrie. Els actuals habitants de la Ribera fan vida a les primeres cases que es construïren després de la destrucció d’aquesta part de Barcelona. Valia la pena reincorporar els fets a la memòria col·lectiva del barri i del país. 

 

Consideres important recordar els fets del 1714 i les seves conseqüències?

 

Home, que et facin fora del mapa a cop de bomba és un fet terrible que com a país no hem volgut oblidar mai. La nostra minorització com a poble engega amb aquell daltabaix, però la data tràgica és també l’inici del feixuc camí cap a la recuperació de la plenitud nacional. Han calgut moltes generacions que hi creguessin per a arribar allà on som ara, a les portes d’assolir l’estat propi. 

 

Hi veus relació entre els catalans del 1714, o la situació que es vivia a Catalunya, amb els catalans i el país actuals?

 

En tots dos casos s’és en una cruïlla, en un moment determinant per al futur del país. La diferència rau bàsicament en la direcció dels esdeveniments. Mentre que fa 300 anys Catalunya va tocar fons amb la pèrdua de les llibertats nacionals ara, precisament, som a les portes de reconvertir-nos novament en propietaris del nostre futur. La clau és que llavors les coses es decidien a garrotades i guanyava el més fort. Ara les decisions les prenen les majories, i si fem pinya serem el que voldrem, diguin el que diguin a Espanya i al món.

Txell Parera
@TxellParera