La política del PP provoca que a Catalunya hi hagi molta fuga de persones en busca d'un lloc de treball, quasi be del que sigui. Gent sense massa preparació però amb ganes, gent amb carrera sense cap oportunitat, o autèntics cervells: gent preparada que es veu obligada a emigrar. La resta de la població, amb menys atreviment o menys possibilitats, cada dia té més problemes per subsistir i per poder tirar endavant amb un mínim de dignitat. Per altra banda, la recentralització del govern central fa que un país com el nostre, que podria ser un lloc equilibrat i productiu, esdevingui cada dia un indret amb més desigualtats, angoixa i mortificació social, a banda d'haver de patir, per part de l'Estat espanyol, una munió d'imposicions impròpies d'un estat democràtic europeu i d'injustícies socials intolerables.
A més, junt a la pèrdua de drets socials, de serveis i d'expectatives de futur a nivell individual, però també com a país, la reducció salvatge de la despesa pública ens aboca, també, a empobrir-nos col·lectivament. A perdre competitivitat, coneixement, experiència… Tot el que durant anys i anys ha anat conformant la nostra societat. Això ens anirà fent encara més pobres econòmicament, però també en talent reviscolador i en força moral per intentar-ho.
Des de la prestigiosa revista “Nature”, en un dels seus articles, es “recomana als científics catalans que apostin per la independència, ja que aquesta no només no suposaria cap problema pel sector científic, sinó que és convenient” i que el fet de que la majoria de fons per la recerca vinguin d'Europa, a través del Consell Europeu de Recerca deixa clar que la dependència catalana respecte l'Estat, en matèria científica, és pràcticament nul·la.
Per pal·liar aquestes conseqüències directes de les polítiques equivocades per afrontar els molt complicats moments en que estem, l'elit empresarial de casa nostra hauria de ser conscient de que la seva posició, en tot cas legítima -encara que només ho sigui mirant i protegint els seus interessos- comença a estar allunyada de la majoria social i política catalana, representant de la centralitat catalana cada dia més cansada pel mal tracte permanent i sistemàtic de l'Estat, i no posar traves a l'intent de poder cercar les nostres pròpies solucions als nostres problemes i deixar d'estar totalment lligats de mans i peus a qui, amb els nostres impostos, fa i desfà… i quasi mai en benefici nostre, prioritzant la despesa del poc que hi ha a la caixa única i general sense cap lògica de necessitat i rendibilitat.
Els dits “lobbys” no son més que la dependència mútua per uns interessos creats però que pot ser és el moment de valorar si aquesta dependència, per justa i equitativa, val la pena mantenir, si més no, per tots i tothom. No per tenir alguna cosa algú a canvi ho han de donar tot tots.
Escrit al http://www.xavier.guarque.blog.cat/
