Benvolgut Sr. Josep Maria Pelegrí, Conseller
d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, som un grup de pastors i pastores de Catalunya que ens posem en contacte amb vostè mitjançant aquesta carta, alhora que la difonem públicament al conjunt de la societat en general, per intentar explicar-li els nostres temors i esperances vers al futur de la ramaderia extensiva i de la continuïtat i relleu generacional de l’ofici de pastor.
Ho escrivim amb desconfiança i por, la mateixa que acompanya a la majoria d’aquells qui immersos en un sistema d’ajuts públics per sobreviure segueixen vivint un present i un futur incert. L’experiència ens diu que res podem esperar dels qui manen i ordenen des dels despatxos sobre un sector primari que ha fet evolucionar el conjunt de societats arreu del món, però que aquí, en aquest bocí de terra entre els Pirineus i la mediterrània, s’ha menystingut, desprestigiat i desvalorat fins a límits insospitables, amb l’objectiu és clar, de progressar, cap a un país d’exportadors i explotadors turístics, on la pagesia familiar, els ramats, l’artesania alimentària, les races autòctones, la sobirania alimentària, semblen no tenir sentit ni futur.
Tot i així, ens atrevim avui a escriure’l i a interpel·lar-lo a vostè i al conjunt de la societat, tot i que sabem la seva resposta, permeti’ns que li fem algunes preguntes… Amb la nova PAC (Política Agrària Comuna) ens sorgeixen dubtes que ja arrosseguem anys i panys, però que ves per on, potser ara, malauradament, ens toca més les costelles a aquells qui ja no tenim poc o res per perdre i molt a guanyar, la continuïtat dels pastors i la incorporació de futurs pastors i pastores. Disculpin si alguns dels termes amb els que ens expressarem a continuació són massa tècnics i embarbussats, prou ens costa a nosaltres entendre el llenguatge de tanta parafernàlia burocràtica de decrets, normes, circulars i estudis, que faria avorrir fins i tot un llicenciat en dret.
I és que encara és hora de que algú, siguin els funcionaris de les oficines comarcals, o els enginyers dels sindicats agraris tinguin una visió comuna i conjunta de com s’aplicarà aquesta nova normativa que posa en joc el futur de la ramaderia extensiva a la península. Sabem que el marc normatiu i els continguts de la política agrària i els plans de Desenvolupament Rural per el pròxim període del 2015-2020 es negocien a Europa, gairebé amb nocturnitat i “alevosia”, doncs la nova PAC (que ha estat denunciada i impugnada formalment per Unió de Pagesos i Grups d’Acció Local d’arreu de l’estat espanyol) es va començar a aplicar el passat 1 de març, i encara ara no saben com desplegar el paquet normatiu, i si ho saben, si us plau, facin-s’ho saber…
Aquí té la bateria de preguntes, a les que ens urgeix una resposta abans de que com a mínim acabi el període per presentar la nova DUN (Declaració Única Agrària) el proper 15 de maig de 2015 (prou sabem que aquesta carta no és una instància formal, i que per tant no ens val ni el silenci administratiu) volem respostes i respostes tenim.
• Com és possible que quan any rere any la renda agrària disminueix una mitjana del 7% en tots els sectors productius (fruita, vinya…), i a una persona que es vol incorporar de nou al sector agrari se li exigeix assolir una renda mínima que any rara any augmenta? o La nostra resposta és clara, volem guanyar-nos la vida dignament i amb dignitat, i això és tant subjectiu que cap programa informàtic pot determinar si una explotació és viable o no, basant-se exclusivament amb paràmetres com la tinença de terra, de maquinària o el número de caps de bestiar… que vostès tinguin sous de 3.000 euros al mes (pel cap baix) no vol dir que la gent no pugui viure amb menys… Oi que ens entén?
• Com és possible que un sector productiu i econòmic (que a part de produir aliments, contribueix a la fixació i estabilització de població en el medi rural, a la conservació de recursos naturals, al manteniment del paisatge i a la prevenció d’incendis…) que està sotmès a unes normatives (que en molts casos considerem abusives) que canvien constantment, i s’exigeix als agricultors i ramaders a mantenir l’activitat durant un període de 5 anys adquirint uns compromisos amb l’administració (a canvi d’uns ajuts econòmics és clar), quan aquesta pot fer i desfer com vulgui comprometent i hipotecant el present i futur de la pagesia? o La nostra resposta és clara, volem treballar fins els últims dies si cal, però no podem assumir un compromís de 5 anys ni de 2, perquè la inestabilitat i la incertesa és el pa de cada dia de moltes explotacions agràries i ramaderes, perquè hi ha qui es dedica a aplicar arbitràriament normatives sense sentit que fan canviar el sentit de les produccions, els camps canvien de color segons quines produccions reben més o menys ajuts… si vostè a canvi d’un ajut econòmic li fessin adquirir uns compromisos per 5 anys, però sap que la legislatura en dura 4, adquiria el compromís? el món globalitzat gira, i el vall de cadires i portes giratòries és constant… Oi que ens entén?
• Com és possible que una persona jove que es vol incorporar al sector agrari amb un ramat d’ovelles o cabres li hagin de dir que n’ha de tenir un mínim de 250 per ser viable econòmicament (no pas socialment o ecològicament) si a l’altra banda dels Pirineus (tant a prop i tant lluny alhora) una persona jove por incorporar-se amb una ramat de 70 ovelles? o La nostra resposta és clara, si una persona vol incorporar-se al sector amb 100 cabres, doncs permetin-te-li, assessorant-lo, expliquin-li com s’ho fan a França, i acompanyin des del respecte qualsevol persona que vulgui incorporar-se al sector. Oi que si vostès sabessin que els polítics europeus cobren salaris més alts que els seus o tenen millors garanties socials, farien tot el possible per equiparar-s’hi? Oi que ens entén?
• com és possible que es consideri renda agrària l’import cobrat pels ajuts europeus i no pas altres ingressos econòmics com per exemple que et contractin per fer de pastor de muntanya a l’estiu o cobrar pel servei de silvopastura per prevenir incendis forestals? o La nostra resposta és clara, vostès parlen molt de diversificar la renda agrària, però sembla que no entenen que un pastor de muntanya o un pastor que amb el seu ramat ajuda a prevenir incendis, són pastors! No venedors de cotxes. Si vostès per desenvolupar el seu càrrec i cobrar el seu sou no se’ls hi permetés tenir altres ingresso extres (fruit de treballs en el mateix sector) que els permetessin seguir desenvolupant les seves funcions, oi que ho trobarien il·lògic? Oi que ens entén?
• com és possible que enguany amb la nova aplicació del “Greening” (la panacea de la PAC “verda”) s’obligui als pagesos a deixar un % de terres sense conrear (o conrear lleguminoses) com a mesura ecològica però en canvi aquestes terres no es puguin pasturar, limitant així que molts ramats es puguin alimentar de la vegetació silvestre que hi neix arreu (sense sembrar, ni recollir, ni emmagatzemar), i com a conseqüència obligant a donar menjar (conreat, tractat, cosetxat, emmagatzemat) als animals estabulats als corrals? o La nostra resposta és clara, mentre hi hagi menjar al defora, natres pasturarem els ramats, perquè no hi ha cap mesura més ecològica que permetre que un animal s’alimenti del que troba a l’aire lliure, transformant allò que neix silvestre (les herbes i matolls) en productes de primera qualitat (carn i llet) alhora que fertilitza els sòls, que sembla ser que és un dels objectius del Greening no? O és que vostè si veu que hi ha una plaça de pàrquing buida donarà voltes amb el seu cotxe hores i hores o pagarà el lloguer d’una plaça d’aparcament? Oi que ens entén?
• Com és possible que enguany s’estiguin canviant els coeficients de pastura de moltes zones on hi pastura bestiar (majorment pastures boscoses i de muntanya), i per tant es negui els ajuts corresponent als ramaders que aprofitaven aquelles pastures? o La nostra resposta és clara, si el que volen és retallar els ajuts, retallin els que cobren per declarar camps de golf, cunetes d’autopista o aeroports… però no retallin els ajuts per les hectàrees que administrativament consideren no aptes per la pastura, i surtin a pasturar! Que estem al mediterrani! Que aquí tenim bèsties que mengen esbarzers, i aprofiten l’herba que neix sota l’ombra de les alzines en ple agost, i es mengen els aglans a la tardor… Oi que ens entén?
• com és possible que al nord d’Espanya puguin fer formatges a la cabana on dorm el pastor a la muntanya i madurar-los en una cova, o a suïssa facin el formatge amb una olla i foc a terra i aquí ens demaneu un laboratori? – la nostra resposta és clara, petites produccions no es poden equiparar normativament com si fóssim la “central lechera” de l’agroindústria… oi que no és el mateix ser el president d’una comunitat de veïns que ser un ministre? Oi que ens entén?
• com és possible que parlin dels beneficis de la pastura dels ramats per prevenir incendis forestals i hagin gairebé eliminat els pocs convenis que tenia l’administració i el sector ramader per desenvolupar aquesta tasca? o La nostra resposta és clara, Andalusia tenen 220 pastors en conveni (pagant un iva del 10% no del 21% com aquí!), milers de caps de bestiar (ovelles, cabres, vaques i eugues) gestionant milers d’hectàrees forestals amb l’objectiu de prevenir incendis forestals… si pasturem boscos hauríem de poder declarar-los i poder accedir els ajuts igual que el que té un camp de blat de moro de regadiu als secarrals de les garrigues. Oi que si el bestiar s’alimenta al bosc no caldria que ens obliguin a arrendar camps de conreu (que per cert no n’hi ha!) per poder optar als ajuts? Oi que si vostè ja en té prou amb un telèfon que serveix per trucar, no li poden obligar a que compri un telèfon d’última generació per que pugui seguir trucant? Oi que ens entén?
• Com és possible que parlin de desplegament de la llei de l’ús del sòl agrari per potenciar la recuperació de zones de conreu perquè som deficitaris en producció agroalimentària (importem més del que exportem) i no limitin els usos especulatius dels recursos naturals? o La nostra resposta és clara, la terra per qui la treballa, i si queda terra “abandonada” (com les finques públiques que vostès tenen en propietat), facilitar mitjançant un banc de terres perquè es pugui incorporar gent al sector o d’altres puguin redimensionar-me per seguir treballant. Oi que si vostè vol obrir un negoci i veu un polígon industrial buit, i els propietaris (en cas de que no sigui el banc) no li volen arrendar o bé perquè li demanen molts diners o bé perquè no volen fer-hi res, no farà tot el possible per intentar convèncer els propietaris que tenir un espai buit no és just ni ètic encara que visquem en una societat que ha anteposat l’interès privat per sobre del bé comú… Oi que ens entén?
• Com és possible que la informació sobre el futur del nostre sector estigui privatitzat en mans d’entitats d’assessorament (majorment lligades a sindicats agraris), i que haguem de pagar per obtenir informació i assessorament sobre com s’està gestant el nostre “nofutur”? o La nostra resposta és clara, la informació no ha de ser patrimoni de ningú, i no entenem que es privatitzi el coneixement, al contrari, apostem per transmetre de manera horitzontal (de tu a tu, de pastor a pastor) tot allò que sabem i que volem aprendre, com a única manera de trencar el monopoli de la informació de pagament, tot i que al final el sistema ens obligui, si o si, ha passar per entitats d’assessorament per tal de tramitar qualsevol tràmit administratiu (que no en són pocs ni econòmics!). Oi que si vostè està malalt i una doctora sap el que li passa i en te el remei, li sabrà greu que li cobri per explicar-li que té o com guarir-se? Oi que si la doctora veu com es recargola de dolor però no l’ajuda perquè no li paga li maleirà els óssos? Oi que ens entén?
• com és possible que la tònica general de moltes oficines comarcals sigui el menyspreu i la desconfiança del funcionariat vers els pagesos i ramaders, com si tractessin amb autèntics delinqüents, acusant-nos o amenaçant-nos amb possibles sancions, abans de fer absolutament res, com si el nostre objectiu fos enganyar-los, aprofitar-nos d’ells i de l’administració en general? o La nostra resposta és clara, només des del respecte, la confiança i el suport mutu podrem entendre’ns. Tal i com s’ha muntat el sistema d’ajudes des dels seus inicis, cada cop la carrega burocràtica és més exagerada i clar, natres som “tontets” i ens cal el suport de tècnics, assessors, formadors, estudis, congressos, proves pilot, enginyers, dinamitzadors i el que convingui! D’acord, però demanem un mínim de respecte, bé no, demanem respecte i prou!
Perquè és molt fàcil acusar als pagesos de que sempre ploren i es queixen i viuen de subvencions, i tant! Que fàcil és… però resulta que per damunt de la nostra activitat n’hi viuen un fotimer de professionals als qui com a mínim demanem que ens respectin. Oi que si vostè com a Conseller, té un grup d’assessors, secretaris, xofers, relacions públiques, directors generals, etc. I tots en viuen de la seva feina perquè vostè existeix, és natural esperar d’ells respecte, no cal exigir-lo, ens hem de respectar i punt. Oi que ens entén? I és així això! Si s’hi fixa en aquesta carta no li hem demanat ni un euro! Ni un! Només que es respecti la nostra professió, que entenguin la situació a la desesperada en la que moltes explotacions es troben, i que utilitzin el sentit comú (que és el menys comú dels sentits). Patim les conseqüències d’anys de deixadesa, d'anar fent a “salto de mata”, sense un model agroalimentari ni de vertebració del territori clar, tot pel turisme i les inversions de capital estranger… i així anem, que no sabem cap on anem! Per tant, des del desconcert, des de la impotència, des de la frustració, però també des de l’esperança fem pública i extensiva aquesta carta al conjunt de la societat, perquè és cosa de totes defensar quin model de producció agrària i país volem, i defensem que s’ha de fer des del tros i no des dels despatxos, i menys des d’ambaixades al estranger. I és que més fort que els decrets europeu i les normatives absurdes ens queda seguir fent el que estimem, i estimant el que fem. Oi que ens entén? Sabem que la seva/vostra resposta serà que la pagesia familiar s’ha de modernitzar, que cal augmentar la capacitat de producció, tecnificar-se, buscar el valor afegit, incrementar les exportacions o la venda directa, la qualitat dels productes, etiquetatges amb denominació d’origen, etc. etc. ens coneixem el discurs de pe a pa, patim les conseqüències de continues campanyes publicitàries polítiques que parlen de valor afegit, venta directa i la qualitat de la producció que fa país, però la realitat, la crua realitat, la que vostès amaguen i perpetuen, és que cada cop pleguen més pastors, que cada cop hi ha menys ramats, que cada cop hi ha menys persones (empreses i multinacionals) que acaparen la terra perquè vés per on la producció agroalimentària -el menjar!- és un actiu de la borsa mundial per als especuladors financers, doncs que es mengin els diners!
Però que ens deixin treballar en pau! Oi que ens entén?”
XARXA DE PASTORS/ES DE CATALUNYA
