Congrés dels Diputats: Ni drets lingüístics ni comissions d’investigació

En la primera intervenció d’aquesta legislatura hem volgut deixar clar, una vegada més, que la reivindicació iniciada l’any 2004 en pro dels nostres drets lingüístics és permanent i irrenunciable. Certament, des d’aquella data només hem aconseguit visualitzar la  vulneració permanent dels nostres drets en la cambra espanyola, però abans  la llengua catalana ni tan sols  existia  com a conflicte. Val a dir que l’aliança estreta entre el PP i el PSOE no ha permès avançar, però els republicans mai no ho hem rendit.
I, justament avui, perquè era el primer debat i amb presència del nou president espanyo,  hem posat a debat i votació tres propostes de modificació del reglament per tal de deixar clara la nostra posició i, d’igual manera, desemmascarar la  dels altres, la de qui manté les posicions supremacistes.
Es tractava de votar favorablement o negativament a la modificació de l’article 3, relatiu als dels  drets dels diputats i diputades per tal d’incloure-hi els lingüístics. PP i PSOE s’hi han tornat a negar, tal com Rubalcaba i Rajoy han imposat des de l’inici de la reivindicació.
D’igual manera,  ens han negat la modificació de l’article relacionat  amb  la creació de comissions d’investigació. Un parlament que viu segrestat als interessos de les majories (i  en l’actual d’una majoria absoluta) és una cambra que no pot donar resposta a la manca de transparència i  a la metàstasi de corrupcions en què malviu el sistema democràtic. Però el PP i el PSOE també s’han negat a permetre que amb la voluntat de dos grups parlamentaris n’hi hagués  prou per crear  una comissió d’investigació i continuarà depenent de la majoria del plenari.  Tot i la crida a una major democràcia sorgida de les places i carrers de les ciutats arran del 15-M, el parlament espanyol avui ha fet  un nou exercici d’harakiri. Així, doncs, ni drets lingüístics ni aprofundiment democràtic.
Per això, ja hem deixat dit que continuarem bregant i fent ús de la llengua catalana  sempre que ho creguem oportú. Insubmissament. Nosaltres no defugim el conflicte; ans al contrari, el fem servir com un mirall on reflectir-hi el ridícul, l’antigor, la voluntat supremacista i  la manca de democràcia del PP. I, això, desgraciadament, també val per al  PSOE.
Tanmateix, som prou intel·ligents com per no actuar esbojarradament. Qui no té força per actuar en camp obert, fa servir l’emboscada.