CONFIRMAT! La política és una gran comèdia.

Dins del gènere teatral a vegades es representa, una tragèdia, a vegades un sainet i moltes altres, comèdies de diferents temàtiques.
La segona definició al diccionari de “tragèdia” és: esdeveniment funest, desgràcia, situació de misèria, etc. Voleu més tragèdia, que la representació duta a terme pel govern grec, la famosa troica i la Unió Europea? Si jo fos grec, després de dies fent cues per a poder treure 60 miserables euros dels caixers, avui mateix demanaria la dimissió del govern grec amb Tsipras al davant de tot, ben visible, perquè tothom veiés el gran comediant que és, acompanyat de Jeroen Dijsselbloem (Eurogrup), Jean-Claude Juncker (Comissió Europea) Martin Schulz (President Parlament Europeu), Mario Draghi (BCE) i Christine Lagarde (FMI), com a companys de repartiment. Totes aquestes personalitats (?), han estat amenaçant als grecs amb totes les desgràcies apocalíptiques abans del referèndum (com em sonen totes aquestes amenaces…) i el Tsipras dels nassos, per a no ser menys, a cuita-corrents organitzà un referèndum per sortir reforçat i prometent que si perdia, dimitiria del seu càrrec. Guanya el “no” que volia Tsipras, i la troica i companyia que veu com el poble grec no accepta les seves condicions, no recorda tots els mals averanys que havien llançat contra ells abans de votar, i canvien el missatge dient que tota aquesta tragèdia s'ha d'arreglar i que no pot ser que Grècia surti de la zona euro. A continuació Tsipras va a Brusel·les i presenta a les institucions europees les seves últimes condicions, que s'assemblen com dues gotes d'aigua a l'oferta que havien fet les institucions europees abans del referèndum grec. Després surt el cap de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, i ens fa saber que les condicions presentades per Tsipras, és un “text detallat i meticulós” per arribar a un acord final, sent més o menys les mateixes condicions que havia rebutjat el govern grec i la població grega en el referèndum del diumenge.

Llavors, el poble grec que va votar “no”, es pot preguntar: ¿per arribar en aquest punt on el nostre govern s'abaixa els pantalons i accepta unes condicions desfavorables per a la població, perquè ens van organitzar un referèndum si al final el govern farà cas dels què van votar “si”? Augment de l'IVA, congelació de les pensions fins a l'any 2021, pujada d'impostos, etc.
Voleu més comèdia, en la seva especialitat de tragèdia, que la representada aquests dies pel govern grec amb uns companys de repartiment, si més no, bons comediants com ells? Comèdia crua i pelada, com sempre que hi ha euros pel mig, ja que tot aquest canvi i desconcert del govern grec i també de les institucions europees (ara dic no, ara dic sí) solament és per part de Grècia, poder disposar del tercer rescat (50.000.000.000 €), i per l'altra part poder cobrar els euros que deu el govern grec, a les institucions i als seus socis europeus. Total, per no arreglar el problema grec i complicar-ho encara més, fins que el poble grec es trobi enmig d'una veritable tragèdia. Vergonya haurien de tenir tota aquesta colla de polítics –grecs i els altres- que sempre diuen tenir la solució per a tot, fent-nos creure que defensen els interessos de la gent, quan l'únic que defensen són els seus.
Al final hauran organitzat, uns i altres, un gran sarau durant setmanes, omplint les pàgines dels diaris i les notícies de les televisions, per què tot segueixi igual. Els grecs devent el que no tenen i més, les institucions europees afluixant diners a cabassos agreujant el deute i tal dia farà un any.
 
Tots sabem que el sainet és una peça teatral en un acte, de caràcter còmic i popular. És la farsa que moltes vegades, fan els nostres pares de la pàtria, en trobades no desitjades i voltades d'hipocresia i ridícul. Així doncs, per a goig de tots els independentistes d'aquí a pocs dies, tindrem una “bufona” representació. Aquest sainet té dos actes, encara que representats per separat en dies diferents. El primer, que ja vaig criticar en anterior article meu, va ser la presència del president Mas, a Girona, en una pallassada a la Fundació (el nom de la qual no vull recordar ni escriure), on el vam veure fent la gara-gara al borbó de torn, junt amb l'alcalde de la ciutat.

El segon acte d'aquest sainet i comèdia en grau superlatiu es representarà d'aquí a uns dies.
El borbó, que ja ha cridat a la Zarzuela alguns dels seus vassalls, en la persona d’alguns presidents autonòmics, ara vol rebre al vassall de Catalunya, en la persona del president Mas. El nostre president no hauria d’anar-hi, per no tornar a fer el ridícul, com va fer a Girona.
Si sap de què li parlarà, perquè anar a perdre el temps amb la feinada que tenim a Catalunya? Amb l’agreujant que va a visitar al descendent d’un avantpassat seu, que ens va prendre les nostres llibertats i assassinar molts compatriotes nostres; a banda de ser fill de l’anterior rei, que va ser imposat a la força pel dictador de mal record que sense pertànyer a la monarquia, ens va menystenir i menysprear com qualsevol borbó, i manà matar, entre molts catalans, el nostre president Companys. Encara és l’hora que el borbó d’abans i el d’ara hagin demanat perdó.
I amb aquesta mena de gentalla, el nostre President ha d’anar a fer la gara-gara? Vergonya!

O potser pensa el president Mas que el borbó li donarà la solució, per aconseguir la nostra independència? I si vol anar a fer pedagogia, com s’ha dit moltes vegades, per convèncer al borbó dels nassos s’equivoca de lloc, doncs el borbó sortirà amb la sempiterna cançoneta de la unitat d’Espanya, que feia servir el seu pare.
Què es pot esperar d’una dinastia que ha sigut tan nefasta per a Catalunya? Res de bo.
Per molt que s’hagi inventat la diplomàcia, en aquests casos no funciona; perquè voler aparentar cordialitat i bona relació, entre persones que no estan d’acord en res i que no es poden veure, és fer l’hipòcrita i voler fer veure que no passa res.
Comèdia i més comèdia! De la dolenta i que no rebrà a l’acabament, cap aplaudiment per part nostra.
 
També a casa nostra tenim la representació d’una comèdia que Déu-n'hi-doret. A banda dels bastons a les rodes que des de fa temps estan posant, al nostre procés sobiranista, tant els d'allà com alguns d'aquí, haig de dir que tenim uns polítics a casa nostra que són uns impresentables i que ho engegaran tot a fer punyetes. Si aquest és el seu propòsit, no calia tanta comèdia, tantes manifestacions, tantes reunions i tant marejar la perdiu.

¿Perquè en aquest petit país nostre, ningú escolta ningú, cadascú va a la seva i al país que el donin pel sac? Ara que és temps d'estar més units com mai, per assolir la llibertat que ens van prendre fa segles, els nostres polítics només saben fer comèdia i repetir el que tantes vegades ha sigut la nostra perdició: l'enveja, la mala entesa i la desunió. I aquesta comèdia ja cansa, perquè sabem el seu argument amb el seu final corresponent, que no dur enlloc i sempre en sortim perdedors.
Jo no sé per què tenen tanta por el govern de Madrid, els unionistes i tota la colla de gent que no ens pot veure, per la possible independència de Catalunya, si nosaltres solets som capaços d'engegar-ho tot a can Pistraus. Ara per naps, ara per cols, no hi ha manera que els nostres polítics s'entenguin entre ells. Ni que en passés una de molt grossa al nostre país, Catalunya, es posarien d'acord. Parlo dels nostres polítics, per què la societat civil catalana quan es tracta d'ajudar i ser solidària (per alguna desgràcia, Marató de Tv3, etc.) tots units fan pinya per arribar a l'objectiu demanat; també si es demana a la societat catalana, cooperació i presència, per a testimoniar el nostre fet nacional (11 de setembre, cadenes humanes, manifestacions en forma de “V” o el que sigui) no dubten ni un sol moment per unir-se, encara que pensin diferent, cosa que no saben fer els nostres impresentables polítics.

Quina comèdia! Que si llistes separades, que si llista de la societat civil sense polítics, que si llista civil amb polítics, que si reunions anunciades i després ajornades, que si eleccions plebiscitàries, que si no són plebiscitàries, que si convertir en plebiscitàries les eleccions espanyoles i ajornar les nostres eleccions constituents pel febrer o el març, que si tu has de ser a la llista o no has de ser-hi, abraçades per aquí i abraçades per allà per part de la Cup, generositat i més generositat per part d'ERC, que si són verdes o són madures, bla, bla, bla…i el més calent és a l'aigüera. Collonades, i més collonades!
Torno a repetir la frase que va dir fa temps en un article seu, mossèn Ballarin: “Els nostres polítics s'espinyen per carallotades. Covards amb els forans, a casa es barallen com rates de claveguera”
Jo he presentat els nostres polítics, com uns “impresentables” (que ho són) però el mossèn va més enllà i els presenta com “rates de claveguera”(que no ho són) però actuen igual que les rates. Espinyant-se entre ells.

Senyors polítics, estic fart de tots vosaltres!! Les enveges entre vosaltres, els vostres odis envers persones d’altres partits i les ganes de manar, us perd.
Nosaltres, la societat civil catalana, de la qual dieu, ha sigut la que us ha empès a iniciar el camí cap a la nostra llibertat, no sabem cap on aneu, per què sembla que només mireu quin pas fa el contrari, per fer-ne un altre de diferent, quan hauríeu d’anar tots al mateix pas.

Acabaré aquest article amb els versos de Salvador Espriu, a “Inici de càntic al temple”

“ARA DIGUEU: ENS MANTINDREM FIDELS PER
SEMPRE MÉS AL SERVEI D’AQUEST POBLE”