Una de les maneres de superar-ho, subratllaven tots els documents aprovats, era realitzant un procés de focalització del nostre sistema d’R+D+I cap a reptes concrets. Aquests reptes, tal com ja havien fet alguns països com Dinamarca, es manllevaven d’exercicis de prospectiva de cap on aniria el món i les seves necessitats al llarg del segle XXI. Un d’ells era el treball de l’OCDE que recollia més de 120 reptes o tendències. Dinamarca va fer els seus deures i en va escollir vint-i-un. Catalunya, a través del pla de recerca i innovació 2010-2013 que desplegava el PNRI, en va marcar disset. Com es definien els focus? Mirant en quins dels reptes mundials el país tenia més capacitats cientificotecnològiques i empresarials d’excel·lir.
El treball per focus o reptes és una forma de crear comunitats d’innovació i coneixement (en l’argot europeu KIC) adreçades a un objectiu complex i que necessita el concurs de diversos sectors o clústers empresarials (tèxtil, metall, química…) i de plataformes cientificotecnològiques de diverses especialitats (nanotecnologia, biotecnologia, fotònica…). Imaginem un repte que tothom té clar: l’aigua, la seva captació, distribució, tractament, depuració i reutilització i el seu impacte demogràfic i ambiental. Sota aquest paraigua s’hi troben clústers empresarials de la construcció, del metall, de la química, de la informàtica, etc. i camps de recerca en nanotecnologia, geologia, medi ambient, ciències socials, etc. que poden treballar junts des de la interdisciplinarietat per optimitzar les solucions que el món necessita per a un bé tan escàs. És obvi que quan un país es focalitza soluciona de cop tres problemes: augmenta la massa crítica i el grau d’excel·lència de la seva recerca i innovació, contribueix a ser un referent a solucionar problemes de la humanitat i, molt important, s’està generant activitat econòmica i ocupació de qualitat.
A Catalunya van aparèixer disset focus agrupats en tres grans blocs. Un, de reptes ambientals i territorials: canvi climàtic, eficiència energètica i renovables difuses, aigua, fluxos sostenibles (transport, logística…) i construcció sostenible i accessible. Un segon bloc de persones i societat: aliments, salut, l’aprenentatge al llarg de la vida, la indústria cultural, el tema del turisme i el lleure i els nous serveis, la cohesió social i la seguretat. I l’últim bloc són focus transversals, recerca d’excel·lència, producció intel·ligent i ecoproducció, la innovació no tecnològica, el disseny i l’organització del treball, i, finalment, les millores en la mateixa governança pública.
Disset focus dels quals es van posar les bases perquè comencessin a córrer. Tasca d’orientació feta ja per la majoria de centres de recerca i tecnològics, i molts grups de recerca universitaris que segurament van sorprendre els mateixos protagonistes. Per posar un exemple, el Centre de Visió per Computador, un cop autoanalitzat en les seves excel·lències i observant a quins dels reptes catalans estava enfocat bàsicament, es veia implicat en el repte de la seguretat de persones, edificis i productes i en el repte de la salut en la branca de tecnologies mèdiques. Catalunya també va assolir la presència en un KIC europeu impulsat per l’European Institute of Technology, l’Innoenergy, una de les tres primeres comunitats de coneixement i innovació que ha creat Europa; en aquests cas coincidint amb el repte energètic que hem assumit: eficiència energètica i energies renovables difuses. Es va començar un camí il·lusionant, només cal que no s’estronqui. En polítiques on ens juguem el pa no s’hi valen els cops de volant.
http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/424755.html
