De cop i volta, la independència no formava part ni de l’aperitiu d’una carta de qualsevol restaurant que ara ja és una de les recomanacions del xef. Realment, d’això n’estic més que content perquè és símptoma que la feina s’ha fet, i posar a l’ordre del dia la independència del nostre país ha requerit un camí llarg i tortuós, però que donarà el fruit més d’hora que tard.
També he de dir que n’estic una mica fatigat de sentir i llegir, dia rere dia, termes com: unitat, llista única, declaració unilateral, llistes obertes, i no sé quantes més crides de cares a les properes eleccions catalanes. Mai en l’independentisme català havíem tingut la sort de tenir més d’una formació independentista al Parlament, i en comptes d’alegrar-nos, el que fem és menystenir-nos.
El que cal de cares a les properes eleccions és que tots aquells partits que es declaren independentistes signin un compromís, abans, on en cas d’obtenir majoria entre tots, els diputats i diputades dels partits signants treballin per la consecució de l’Estat propi.
Un cop signat aquest compromís, la feina de les diferents opcions polítiques és aconseguir votants. L’independentisme guanyarà si al proper Parlament hi ha més de 40 diputats, si en som menys de 30 haurem fet un canvi de cromos.
