Imagineu-vos que sou una adolescent i que viviu en una comunitat menonita, per la qual el màxim de bo que us depara la vida és la mort. Seductor, oi? Això és el que li passa a la Nomi, protagonista de Complicada bondad de Miriam Toews (Anagrama).
La literatura procedent de Canadà és força desconeguda pels lectors peninsulars. Amb l’excepció del recentment guardonat Robertson Davies, Alice Munro, Margaret Atwood i pocs més, gairebé desconeixem la producció editorial d’un país tan gran com Canadà.
Complicada bondad ha estat guardonada amb un premi molt semblat al Premi Llibreter: el Premi al millor llibre de l’any atorgat pels llibreters canadencs. Es tracta de la primera novel·la d’aquesta autora publicada a Espanya, tot i ser la seva tercera obra.
Sento una especial debilitat pel Canadà. Des que hi vaig estar penso que és un país ideal per viure-hi si oblidem que a l’hivern poden arribar a unes temperatures esfereïdores per aquells que estem acostumats al clima mediterrani. Els dies que hi vaig passar em van fer quedar-me amb la impressió de trobar-me amb un país tolerant, molt més que no pas Espanya, per exemple. No és estrany que hi hagi moltíssima immigració procedent de molts indrets del món, amb la clara excepció del països amb climes càlids, esclar. Potser per aquesta raó comunitats com els menonites i els amish van triar Canadà com un dels indrets on establir-se quan fugiren de les persecucions religioses a Europa.
Toews, amb humor, ens fa partíceps de l’angoixa vital que una jove amb els mateixos interessos que la resta de joves de la seva edat, pot experimentar en una comunitat tan petita, regulada i castradora com la seva. Encara pitjor si el líder espiritual és el teu oncle i la teva germana un dels membres més díscols de la comunitat.
En una comunitat així, qualsevol intent de particularitzar-se dins de la massa és una font de problemes. Les opinions lliures, els sentiments individuals, les relacions amb els altres més enllà d’allò establert com a correcte i saludable… L’ombra del pecat és l’element regulador i coercitiu que aglutina tota la comunitat. Nomi no és idiota, però, i sovint es demana sobre l’arbitrarietat amb què s’estableix que és pecat i que no ho és.
No crec que sigui una novel·la excepcional com sí que ho és Arthur i George de Julian Barnes i de la qual ja us he parlat, però si una bona oportunitat per conèixer que s’hi cou dins d’aquestes petites comunitats, l’existència de les quals trobem anecdòtica.
