Puigdemont va desbocat per repetir l'èxit electoral del 21 de desembre a les eleccions europees, amb una campanya contundent, que avui ha tingut un punt àlgid: l'expresident ha anunciat que el número 2 de Junts per Catalunya a Brussel·les serà Toni Comín, diputat d'Esquerra al Parlament. La número 3 serà Clara Ponsatí, que anirà seguida de l'analista política de l'òrbita convergent Erika Casajoana i de l'exdiputat per Eusko Alkartasuna Gorka Knörr.
Tot plegat, Junts per Catalunya ho ha amanit amb una nova crida a Junqueras a unir-se a la llista, i ocupar el cap de cartell. Esquerra ja ho ha rebutjat i ha guardat les formes pel moviment deslleial de Comín, que provarà sort al seu tercer partit en poc més de cinc anys. Però la confrontació entre uns i altres torna a anar a l'alça, i encara més degudes les múltiples convocatòries electorals que tenim per davant. I la cosa anirà a més. Sembla que hi ha alguns que estan esperant a la sentència més aviat per fer sang en foc amic, que per sortir de dubtes sobre el futur dels presos i començar de nou una estratègia unitària. Mentrestant, a les eleccions espanyoles, les baralles i el desgovern entre uns i altres podria afavorir el Front Republicà (mitja CUP, més Albano Dante Fachin i el Partit Pirata), que podria entrar al Congrés.
També avui, hem sabut que un informe d'uns caps policials de Scotland Yard diu que el 20-S no hi va haver violència dels manifestants ni cap intent d'assalt a la conselleria. Un informe, demanat per la defensa de Cuixart, que Marchena no ha acceptat pel judici. Una altra irregularitat, d'una llista a la qual ja no se li veu el final.
