Les eleccions europees han servit per radiografiar la salut de les diferents formacions polítiques i el diagnosi ha estat molt revelador. La desafecció de la població per la política és molt notòria i les estratègies partidistes cada cop són menys creïbles, menys efectives i per tant estan sent més castigades a les urnes. Veient aquest panorama i amb unes eleccions nacionals a prop, les direccions dels partits han decidit accelerar les estratègies i no dissoldre els seus equips de campanya amb l’objectiu d’intentar evitar sorpreses. Uns partits que utilitzaran tota la seva maquinària, think tanks inclosos, per mobilitzar i fer arribar a la ciutadania les propostes més atractives.
Als Estats Units, la funció dels thinks tanks, creadors de propostes i polítiques, està molt estesa i molt més respectada que a Catalunya. S’han convertit en organismes que acaben condicionat l’agenda pública i en generadors dels ja famosos “marcs conceptuals” de Lakoff.
La Brookings Institution, l’American Enterprise Institute, la institució Hoover, l’Institut Manhattan, el Center for Economic and Policy Researcher o el Royal Institute of International Affairs són alguns think tanks repartits pel món i que desenvolupen una tasca molt interessant. A l’Estat espanyol tenim la polèmica FAES, la Fundació Pablo Iglesias, la Fundació Alternativas, Ideas, la Fundació Trias Fargas, l’Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn, la Fundació Rafel Campalans, la Josep Irla, la Sabino Arana, la Fundació Galiza Sempre o la Fundació Nous Horitzons entre d’altres. Un nombre força important d’entitats que es recolzen en els partits polítics que els hi són propers. S’haurà d’esperar però per comprovar si assumeixen un paper més actiu de cara a les properes eleccions.
