COMENÇA EL CURS

Intentava decidir sobre quin tema redactaria el primer article de començament de curs polític i com m’ha passat altres vegades, l’allau de notícies de només les dues darreres setmanes és tan gran i de tanta transcendència, que opto per relacionar entre ells diversos titulars. En qualsevol cas, la sensació és la de trobar-se en un punt d’acceleració històrica la direcció de la qual és totalment indeterminada. Aquesta sensació crea incerteses però també l’esperança de poder influir en la direcció dels vents del canvi.
 
Només en el vessant econòmic es publica la notícia que Espanya ha gastat el mateix en rescatar la banca que en la despesa sanitària de tot un any. Guindos, el ministre que ha caigut en la desgràcia de Santamaría, afirmava el 2012: “El rescate a la banca no costará un euro a los españoles”. La realitat a finals del 2016 és que la reestructuració del sector bancari ha exigit a l’Estat injectar 51.303 milions en capital, dels que, fins ara, només se n‘han recuperat 2.686 milions, un 5,23% del total, segons un informe del Banco de España. 
Un cop mes se’ns avisa que el Fons de reserva de les pensions s’està exhaurint.  La guardiola dels pensionistes ja no dóna ni per pagar 3 mensualitats. Per això és difícil de comprendre com la gerontocràcia electoral a les Espanyes castellanes continui donant suport massiu al partit que els posarà a la misèria d’aquí poc.
En aquesta línia de despropòsits, sembla que un personatge antirrenovables  com Nadal, deixeble de Soria es perfila com a ministre d’energia.
 
També hem començat el curs amb la dosi de corrupció corresponent. L’exgerent d’Imelsa implica a la direcció del PP de València en el cobrament de comissions que anaven a la Caixa B. Segons ell, Barberà ja hauria d’estar imputada com a màxima responsable.
L’altre cas patètic ha estat el del noment fallit de l’exministre dels papers de Panamà, Soria, pel Banc Mundial. L’endemà d’haver aparentat un acord PP-C’s per a la regeneració democràtica, Rajoy recol.locava un ministre dimitit en una plaça de luxe. Però no ha estat l’únic. L’adjunta al càrrec de Soria és neboda del ministre de Economia, Luis de Guindos. Segons informes apareguts a la premsa digital, Mariano Rajoy ha “enxufat” i fet milionaris a 32 parents.
 
Sort n’hi ha que a casa nostra, Catalunya les úniques males notícies continuen essent les habituals vinculades al col·lapse d’infrastructures causades per la discriminació de l’Estat. En el camp privat en podem assenyalar dues de bones i recents. Les exportacions catalanes d’alta tecnologia creixen un 20% el segon trimestre.  I la companyia aèria Norwegian estrena a Barcelona els vols de baix cost amb EUA. El seu president en conferència a la capital va apostar per potenciar encara més la ciutat com a centre de les seves operacions al Sud d’Europa.
 
En el camp polític, Espanya continua en fase de regressió infantil cap el franquisme, del que de fet mai n’ha sortit del tot. Els politòlegs europeus parlen del retorn a Europa dels néts de la gent que va donar suport a Hitler, Mussolini, Pétain, Horthy o Pildudski, en observar la crescuda dels pop