Els polítics nostrats són gent amb una gran capacitat d'actuar, en aquesta gran comèdia representada en el transcurs dels temps. Aquesta comèdia ha tingut molts intèrprets, a vegades amb molts aplaudiments finals i altres amb poc èxit prop del públic. Actualment els nostres pares de la pàtria crec que estan interpretant una comèdia, i malgrat què el públic esperem que acabi bé no hi veig un final massa esperançador.
1er ACTE. “A l'enemic que fuig, mostra-li la drecera”
Amb una persona que et fa la vida impossible i que no et deixa fer el teu camí, fas mans i mànigues per a foragitar-la el més lluny possible i tal dia farà un any. Aquest no és el cas del Sr. Mas i Convergència, d'apartar i allunyar en Duran Lleida del seu costat. Perquè aquest enemic que fa veure que no fuig pro què cada dia és una mica més lluny, fa temps que li haurien d’haver senyalat el camí per a sortir de la coalició, puix sembla que no sap trobar-lo
A vegades llegim declaracions per part del Sr. Duran Lleida i altres membres d’Unió , que no fan cap favor a una entesa amb Convergència i menys amb ERC,. En la contesa actual que estem vivim i cabdal per a la nostra història, hauria d’haver-hi algú que senyalés la drecera a seguir per aquest busca-raons que no ha deixat ni deixarà, de fer “la puta i la ramoneta”.
Per això, trobo que tot plegat a CiU representen una comèdia de la qual no en podrem treure l’entrellat, no sabent mai qui ha fet el paper de bo i qui el de dolent. Sembla, com si no volen assabentar-se del que passa al seu costat i que nosaltres no puguem saber el que es cou a les conxorxes maquinades a Convergència i a Unió. A les pròximes eleccions catalanes, mentre el botifler Duran segueixi a Unió i es presenti junt amb Convergència, ja sé a quin partit no haig de votar.
Pura comèdia per part de tots dos partits!
2on ACTE. “A paraules de neci, orelles sordes”
El segon acte és més esperpèntic. Declaracions de gent inculta i plena de ràbia, amenaçant-nos cada dia pel sol fet de voler exercir la democràcia.
El Sr. Rajoy té les penques de manar al seu govern, redactar una “llei de seguretat ciutadana” (que ha fet molt content al seu ministre català-botifler, Fernández Díaz), plena de sancions i possibles multes segons els actes comesos. S’ha de ser curt de gambals, dir en aquest text que se sancionarà: “a qui cridi consignes o dugui pancartes que siguin, ofensives amb Espanya, amb la bandera espanyola o amb institucions espanyoles, com, per exemple, la corona”, i a continuació el mateix Rajoy declarar: “És un disbarat que es vulgui multar algú per tenir una posició que, a més, coincideix amb la de la immensa majoria”, referint-se a la denúncia que el govern català ha posat contra Intereconomia i 13TV per difondre l’odi contra Catalunya i fer comparacions amb el nazisme.
Poca intel·ligència demostra el president espanyol, doncs defensant aquests canals de televisió ens està dient que els catalans i els nostres governants som tots uns nazis. Això sí, entrar a la Blanquerna de Madrid, cridant consignes, espantant el personal i menyspreant la bandera catalana, no té importància i és cosa de quatre eixelebrats; com també amenaçar amb la presó al president Mas i voler suspendre l’autonomia de Catalunya, com ha dit Aznar i d'altres, és una bagatel·la i una fotesa sense importància
I per a més “inri”, Rajoy afegeix, tot disculpant el que es diu en les tertúlies d’aquests canals: “Informar i dir la veritat és recordar els tractats de la UE”. Aquest home és un caragirat i un inculte, per dir-ho suaument
Per declaracions incultes, les de l’escriptor Gregorio Moran comparant les ruïnes del Born de Barcelona amb el Valle de los Caídos; les de Miguel Bosé declarant que es va sentir ofès, perquè Joana Ortega va parlar en català durant la Gala contra la Sida, celebrada a Barcelona; les del periodista Carlos Herrera declarant: “els nacionalistes catalans provoquen una barreja d’ira i vergonya”
Perquè seguir? Quin malson! Qui vol continuar amb tota aquesta gentussa? Hem de tenir les orelles sordes a tanta neciesa, però costa molt…
Comèdia, però de la dolenta per no aplaudir gens ni mica!
3er ACTE. “Casa d’altri sol criticar qui la seva no sap arreglar”
Som a mitja comèdia i ara l’hauríem de catalogar com a tragicomèdia. La gent forana que sent empatia per la nostra lluita cap a la llibertat, se'n farà creus en veure la mala bava i pitjor consciència que gasten algunes persones de certs partits catalans, que mirant solament els interessos propis i del seu partit, deixen a banda i banda l’interès general de la majoria de catalans.
Sento vergonya, per les enveges i traves posades a tot el procés sobiranista. L’esport nacional de Catalunya és criticar i voler arreglar el partit contrari, quan cadascú té els seus propis problemes per arreglar. Mentre això sigui així, no farem res de bo. No són capaços de posar-se d’acord, per a trobar una pregunta senzilla i entenedora pel referèndum; tot perquè uns volen imposar la seva frase i altres perquè ras i curt no volen que es faci la consulta.
A part de criticar, llegim que, el PSC estudia assistir a la manifestació espanyolista del 6-D, quan té casa seva feta un nyap amb el seu secretari Navarro parlant sempre del federalisme i dient que dins el seu partit no passa res, doncs si hi ha alguns que volen marxar que ho facin, ja que segons va dir l’altre dia sobra gent al partit. No se n’adonarà i arribarà el dia que no sabrà qui posar a la llista de la papereta del PSC a les pròximes eleccions, puix només quedaran dins del partit, ell i quatre gats. És clar, que pels quatre escons que aconseguiran potser ja n’hi haurà prou amb quatre gats.
Uns altres que no s’aclareixen dins del partit però volen arreglar mig món (el món dels grecs i palestins inclosos), són els d’Iniciativa-Verds. Catalunya i el seu futur els importa un rave! Un dia diuen blanc i un altre diuen negre. No estan d’acord amb la pregunta senzilla proposada per quasi tothom, només perquè és la dels altres i no la seva. Ara bé, no m’estranya . ¿Heu vist alguna vegada que l’Herrera, amb la seva cara de mala llet i la figaflor de la Camats, estiguin d’acord amb quelcom que proposin altres partits, sobretot si és Convergència que ho proposa? Mai!
Doncs això… no cal parlar-ne més.
Comèdia de partits excloents, que només miren el seu propi melic. A aquesta comèdia, no cal anar-hi a perdre el temps i més val ignorar-la!
4art ACTE. “ A contes nous, baralles velles”
De demagogs, botiflers, rancorosos i ressentits que Déu ens empari! És el que la majoria de bona gent voldríem, però per desgràcia sempre n’hi haurà.
Segons Aristòtil, la demagògia és una forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder a profit de les masses indisciplinades. De segur, que el Rivera i el Cañas de Ciutadans, no han llegit aquesta definició o no han volgut fer-ho. I no en tinc dubte, ja que pels resultats que ens diuen trauran a les eleccions vinents no crec que es molestin en obrir el diccionari per a saber quina mena de doctrina prediquen cada vegada que obren la boca. Si és veritat aquesta crescuda de votants de C’s, podem suposar la quantitat de demagogs que tenim a casa nostra.
Amb tot, no ens ha d’escandalitzar que surtin històries velles que coneixem des de l’any de la picor. El tal Rivera i Cañas dels nassos han sortit molt bons alumnes d’en Lerroux i, com ell, sense gaires principis ideològics, amb un pensament ambigu ple de contradiccions i amb un missatge anticatalanista que fa feredat.
Tampoc farem res de bo, si tot sovint i en el temps actual encara més, van sortint quantitat de botiflers, rancorosos i ressentits, que per compte de fer pinya i anar junts cap a un objectiu comú, se’ls hi regira la bilis i es dediquen amb els seus escrits i les seves paraules a escampar tota la mala bava de què són capaços.
No podem construir un país nou començant de zero, mentre La Vanguàrdia publiqui editorials unionistes com les del seu director Sr. Antich i articles com els dels senyors Ónega i Zarzalejos, sempre anant contra Catalunya; mentre el Cuní porti al seu programa uns tertulians impresentables; mentre el Periódico publiqui articles com el d’ahir del Sr. Joan Ollé “Don Artur de la Manxa” on demostra la seva rancúnia contra el nostre President; mentre en un diari digital un senyor que va crear l’estructura del començament de TV3 i que va ser un mimat del govern de Jordi Pujol escrigui l’article “El siniestro aventurero Artur Mas”, signat per Alfons Quintà, el “rei” dels ressentits catalans, on aboca tot el seu ressentiment i odi contra Jordi Pujol, contra Artur Mas i contra la mateixa TV3.
Tot comèdia plena de demagògia, d’envejosos i ressentits per què hi vagin els que siguin de la mateixa corda!
5è ACTE. “A cadascú el que sigui seu….i robar el que es pugui”
Comèdia i de la bona és la que representa cada dia la justícia d’aquest país que en diuen Espanya. Espero que el dia que Catalunya sigui independent, puguem dir que tenim una justícia com cal.
Començant pel sainet representat pel PP i Bárcenas, continuant amb la comèdia de costums anomenada Gurtel i la comèdia d’intriga del cas Palau, i acabant amb la comèdia de capa i espasa d’Undargarin-Cristina-Joan Carles, ja em direu si la justícia fa un paper gaire galdós.
Com també és pura comèdia la que fa dies van representar els nostres pares de la pàtria, a la comissió sobre les caixes al nostre parlament. Queda molt bé, és teatral i televisiu ensenyar i amenaçar als banquers amb una sandàlia i dient que són uns xoriços i uns mafiosos, però de què ha servit tot plegat? De res! Comèdia d'espardenya o sandàlia, si voleu. Els Rato, Serra i companyia, segueixen seient a les seves poltrones que els hi han ofert després de fer les seves malifetes i tal dia farà un any, i amb el temps ningú recordarà la comèdia representada uns mesos enrere al Parlament, per què va ser una mala interpretació. Això sí, els nostres diputats van desfogar-se a cor què vols i els senyors banquers podran, altra vegada, dedicar-se als seus tripijocs i a les seves mogudes. ¿Veurem banquers que han enganyat, han prevaricat i han estafat a la garjola? Oi que no? Doncs a què treu cap tanta comèdia?
Així doncs, comèdia sense missatge que no duu enlloc!
¿Amb tota aquest teatre que es fa en aquest país, ple d’enganys, mentides, odis, ressentiments i enveges, encara hi ha gent que hi vol pertànyer?. Ells sabran perquè…,jo no vull ser-hi, puix no he sigut mai un bon comediant.
