La majoria de mitjans espanyols parla dels comitès de defensa de la república(CDR) com si fossin comandos etarres i, és clar, la guàrdia civil i la policia espanyola queden autoritzades o obligades a actuar. El ministre de l'Interior José Ignacio Zoido avança i pretén fer-se el saberut tot dient que els CDR són els que varen començar a fer accions violentes abans de l'1 d'octubre, diu que són estructures horitzontals no gaire jeràrquiques, cosa que els permet penetrar amb facilitat entre els joves i el territori. Davant tota aquesta incitació, els guàrdies civils es posen a detenir persones pertanyents als CDR. I així comença el cercle viciós, ja que els CDR responen a la provocació convocant concentracions de rebuig a diverses places dels pobles i de la ciutat de Barcelona.
Els mossos d'esquadra, temerosos per haver estat acusats de no actuar així com correspon davant els desordres existents com són els talls de carreteres, detenen sis membres dels CDR a Malgrat de Mar, Arenys de Munt, Orrius i Solsona. Els acusen d'atemptat contra l'autoritat per la concentració davant el Parlament, el dia del ple d'investidura de Carles Puigdemont. Això el mateix dia que la guàrdia civil detén dues persones una de les quals és una dona, membre del CDR de Viladecans, i els acusen de rebel·lió i terrorisme. Estan preparant segurament una retroacció, per arribar a poder acusar els manifestants de l'1 d'octubre de terrorisme, i llavors de retruc acusaran Puigdemont del mateix delicte, a veure si Alemanya l'extradita. Sembla que se les saben totes en el maltracte dels catalans per part dels espanyols, com a minim, per part de les autoritats espanyoles. Crec que la dona de Viladecans, amb gran pesar de la caverna mediàtica, va sortir en llibertat sense mesures cautelars.
Molts pensaran que el maltracte arriba perquè existeixen mals comportaments per part de les persones repressaliades. L'únic que fan aquestes persones és usar de la seva llibertat d'expressió i protestar pel que passa, amb valentia. És el cas d'una veïnada de Tarragona que ha estat citada a declarar al jutjat per haver penjat una pancarta al seu balcó en què es podia llegir “Police go home”. No crec que sigui molt greu. El meu traductor diu que aquesta frase significa més o manco. Que la policia se'n vagi a casa seva. Si és així, quin problema hi veis? Llavors aquesta dona penja una fotografia a les xarxes de la pancarta i el balcó amb la nota següent: “Mil ulls us vigilen, no permetrem que ens feu mal.” Idò la duien davant el jutge acusada d'un delicte d'odi. En canvi, els delictes d'odi que he denunciat en els darrers articles queden impunes.
Amb el temps, s'han fet moltes acusacions als mossos d'esquadra d'inoperància en la seva actuació als col·legis electorals o de no haver volgut actuar contra el poble, però també s'ha anat sabent el tracte rebut per part de la policia espanyola. Diuen que a certs col·legis hi va haver agressions d'una policia contra l'altra, l'espanyola contra la catalana. Altres testimonis que han demanat mantenir-se en l'anonimat expliquen que hi va haver més agressions a mossos que anaven de paisà arreu del territori per part d'agents espanyols, ja sigui de la policía o de la guàrdia civil. En el col·legi on havia de votar Puigdemont varen ser especialment agressius amb els mossos d'esquadra que anaven de paisà i informaven. A més, els varen dir: “perros de cuadra” i “perros catalanes”. També els varen prendre les plaques, les varen tirar al terra i les varen trepitjar. Sembla que ha existit un informe on es recollien totes les agressions rebudes pels mossos per part de la policia o de la guàrdia civil. Aquest informe no ha sortit a la llum pública i ha desaparegut. Sembla que la divisió d'afers interns dels mossos n'ha estat la responsable d'aquesta desaparició.
Avui, els mossos, intervinguts pel 155, no volen confirmar ni desmentir l'existència de l'informe esmentat. El darrer exemple que posaré és un cas bastant greu, ja que és un cas d'insolidaritat de certs espanyols amb molts de catalans. Resulta que un d'aquests darrers caps de setmana, centenars de catalans es varen desplaçar a Múrcia per mobilitzar-se en solidaritat amb els represaliats per l'Estat i la policia espanyola en la lluita contra el mur de l'AVE. Doncs en una celebració típica d'allà de l'enterrament de la sardina, una de les carrosses de la desfilada era realment insultant i ofensiva amb la situació política dels catalans. Feien cantar també una persona caracteritzada de Carles Puigdemont, el “Que viva España”. A mi només em queda recordar que en els campaments del Frente de Juventudes o en els llibres de Formación del Espíritu Nacional, no volien que diguéssim “Viva España”, perquè podia viure de qualsevol mala manera. Havíem de dir: “Arriba España!” , perquè significava que sempre hi havia millora. Allò cert és que el maltracte dura de fa segles.
