Jo ho tindria claríssim i en un plis plas se m’acudeixen moltes idees.
Primer, votacions per saber qui vol realment la monarquia (no oblidem que això ve de l’època franquista) i qui no la vol. Ens podríem estalviar una millonanada.
Exercit? Perquè? Ja tenim un altre despesa per estalviar. ¿Perquè cal pagar als que estan en actiu i als que estan jubilats …?
Diners per l’església? Espanya constitucionalment és un país aconfessional. Els que vulguin anar a missa de 8 cada dia o a missa de 12 els diumenges que s’ho paguin. ¿I que vol dir que hi ha categories dins de l’església? Perquè cal que un bisbe, arquebisbe o com punyetes es digui ha de tenir un habitatge de 200metres quadrats.
Deu vol això?
Jesucrist de qui “segueixen” les seves ensenyances, era ric?
Escoles concertades religioses, no gràcies. Si algú te un interès especial en que els seus fills vagin a una escola religiosa que s’ho paguin.
Així podríem invertir molt més en l’escola pública que es on estudien la majoria d’infants i joves.
Més guarderies publiques per ajudar a que els pares i mares puguin treballar, que avui en dia amb un sou difícilment es manté una família amb fills.
Al congrés hi fa falta tant personal? Amb la meitat segurament en tindríem prou, total, amb els ministres i uns quants representants de cada partit en consonància amb el seu programa polític, ja n’hi hauria prou.
Senat? El cementiri d’elefants, un espai on aparcar polítics retirats i que a més la majoria haurien d’estar jubilats “dígase Rita Barberá” per exemple.
Aquest tema es llarg i en tornarem a parlar, de moment jo crec que amb aquestes retallades es podria invertir en universitats, investigació, salut, dependència… polítics per vocació amb formació universitària adequada, un bon nivell d’idiomes, i que realment fossin demòcrates, que ja està bé i ja n’hi ha prou amb 4 anys de PP i de dictadura “pepera”.
