Seria un nou error que, aquells que van votar diumenge ERC, després de la previsible castanya que s’han endut ,ara caiguessin en la mateixa candidesa de creure que el partit haurà après la lliçó i redreçarà el rumb cap a la independència. Semblaria del tot lògic que ho fessin, oi? Doncs no, crec que això no passarà. Ni parlar-ne. En aquesta vida sovint el camí dels fets no va per on un honestament creu que ha d’anar, sinó per on alguns, que de moment tenen la paella pel mànec, ho volen perquè a ells els va bé. Entendre per on van els trets és qüestió d’empatia. Tot intent que la cúpula actual d’ERC faci des d’ara només serà marejar la perdiu per tal d’allargar al màxim el temps de cremar totes les naus que els mantenen al poder. I és que una cosa és la digna ideologia que comporten les sigles d’ERC, i una altra ben diferent són les mans en què actualment es troben. L’ànsia de poder d’aquesta gent és tan ferotge que els encega fins al punt de ni saber-la dissimular per tal d’allargar-la amb un mínim d’intel·ligència i enganyar el seu electorat. Ben mirat, però, no és que no sàpiguen dissimular; és que simplement no ho volen perquè l’esforç no paga la pena. Arrasen, saquegen, i ho faran mentre puguin. Em recorden les hienes dels documentals, arraïmades al voltant de la presa i escurant-la fins a deixar-ne només els ossos. Només escampen la boira quan arriba la lleona. Doncs el mateix. La cúpula d’ERC seguirà en la mateixa línia mentre no se l’expulsi. És ingenu creure que ara han escarmentat i que el resultat els ve de nou. D’escarment, cap ni un. La lliçó ja fa temps que la tenen perfectament apresa i assumida. Però aquesta no és la qüestió: el que cal entendre és que la lliçó, contràriament al que sembla de calaix, no els interessa en absolut. De fet, la tenen tan assumida i els rellisca tant que forma part de la seva filosofia carronyaire d’anar tirant de veta fins que la mamella duri, de la mateixa manera que les hienes saben perfectament que la lleona podrà aparèixer en qualsevol moment i se’ls acabarà la bicoca, i per això s’afanyen a arrasar amb la seva presa.
La nit electoral mateixa, el senyor Puigcercós ja va explicar-nos un acudit que dóna a entendre el que he exposat, és a dir, que els de la cúpula d’ERC ho tenen tot entès però seguiran fent com si no entenguessin res. Altrament no s’explica que digués sense enrojolar-se que el fracàs d’ERC s’ha produït a causa de la bipolarització, la qual ha fet que el vot d’ERC se’n vagi al PSOE. Finíssim, l’home. Tota una demostració d’interpretació justa dels fets i de respecte cap al seu votant independentista, a més d’un definitiu reflex delator que aquests manaires d’ERC no estan en absolut per la labor de la independència –i això per si algú encara en té cap dubte. I tampoc s’explica el segon acudit, també magnífic, aquest per part del senyor Ridao, quan va dir que els tres diputats aconseguits faran una bona feina a Madrid. Comprenc que havia d’apaivagar com fos l’amargor de la derrota, però encara ric. Perquè és evident que per als catalans és, d’entrada per llei, impossible fer una bona feina a Madrid. Fins i tot un insecte sap que no pot ni ha de construir res atrapat en una teranyina, i que l’únic que ha de procurar és fugir-ne.
En fi, ja cal que l’independentisme sencer sumi esforços per fer fora els actuals manaires d’ERC; ja cal que els de Reagrupament empenyin amb força des de dintre i que s’entenguin amb els de les CUP, els del Partit Republicà, i tutti quanti. Només aleshores tindrà sentit votar ERC, o les sigles que entre tots plegats decideixin. Espero que arribi aquest dia i que sigui ben aviat, abans no deixi de tenir sentit que arribi, amb el nostre país desaparegut, convertit definitivament en el país veí. Que la ridícula pluja fina, doncs, esdevingui tempesta.
