I ara què? Segurament, arribarà un punt en què molts es faran aquesta pregunta, un cop esgotades les vies jurídiques nacionals. Políticament parlant, el govern haurà de prendre una decisió, certament. Però també cal tenir present que jurídicament parlant el camí no està esgotat, ni de bon tros! Al contrari, els mateixos ciutadans, a títol individual, podem alçar la veu perquè ens escoltin les instàncies europees corresponents. Un sol ciutadà pot denunciar l’Estat espanyol, ho sabíeu?
Com fer-ho? És molt més senzill del que sembla, tot i que el mecanisme no gaudeix de l’agilitat que es podria esperar d’una eina que vetlla pel compliment dels drets de la ciutadania europea. En tot cas, és una carta que podem jugar tots i cadascun de nosaltres, tant per denunciar el ferotge atac a la nostra llengua a través de la LOMCE i la Llei de Llengües aprovada a Aragó, que atempten clarament contra la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, com per denunciar, si s’escau, el bloqueig d’una consulta, que atemptaria contra el dret a la lliure determinació dels pobles, recollit tant a la Carta de Nacions Unides, com a la Declaració de Drets Humans, al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i al Pacte Internacional de Drets Econòmics i Culturals, tots ells ratificats per Espanya i reconeguts a la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea com a normes d’obligat compliment per als Estats membres.
Però anem al que ens interessa… Què podem fer, com a ciutadans, per denunciar aquest atropellament? En cas que un Estat membre no respecti o no apliqui correctament el dret europeu, que forma part del seu ordenament jurídic, tot ciutadà pot denunciar-ho davant la Comissió Europea, tant si es tracta d’una mesura (legal, reglamentària o administrativa) com d’una pràctica d’un Estat membre contrària a una disposició o principi de dret de la UE, fins i tot encara que el ciutadà en qüestió no pugui demostrar interès propi en l’assumpte o que la infracció denunciada no li afecti greu ni directament.
Les denúncies han de formular-se per escrit (carta, fax, correu electrònic o imprès model de denúncia) a la Secretaria General de la Comissió Europea.
Tingueu en compte que la Comissió Europea només revelarà la identitat del denunciant si aquest ho autoritza expressament, així que si no ho esmenteu a la vostra denúncia s’entendrà que desitgeu mantenir l’anonimat.
En cas que consideri violat un dret de la UE, la Comissió Europea podrà dictar un dictamen motivat i exigir el compliment del dret garantit en un termini determinat (normalment, dos mesos).
Arribat el cas, si l’Estat no complís el contingut del dictamen, la Comissió Europea podria decidir portar-ho al Tribunal de Justícia de la UE, que resol en un termini mitjà de dos anys. Tot i que el tribunal no pot anular una disposició nacional, si l’Estat membre condemnat no pren les mesures oportunes per complir la sentència, la Comissió Europea podrà sol·licitar al tribunal que imposi una multa coercitiva a l’Estat, que haurà de pagar-la, dia rere dia, fins que desisteixi de la seva infracció.
La clau de volta, extraoficialment, rau en el gruix de denúncies rebudes. Us imagineu quin impacte tindria a les institucions europees que un milió i mig de catalans, tots els que van sortir al carrer l’11 de setembre passat, passessin de signar peticions a change.org a dirigir crits d’auxili fonamentats en dret a la Comissió Europea? Fer el sord seria bastant més difícil.
