S'ha endegat a Madrid el programa «Tus finanzas, tu futuro», promogut per l'AEB (Associación Española de la Banca) pel que presidents, consellers delegats i directius dels principals bancs impartiran classes d'educació financera a estudiants…
El primer dia un alumne ha preguntat al banquer que és la crisi i com és que s'hi ha entrat, al que aquest ha contestat : «Se ha confundido riqueza con endeudamiento». Premi !. No cal ser massa llumenera per deduir això. El que passa és que aquest professional segurament ha oblidat aclarir el perquè i com s'ha produït això. De ben segur, des del seu lloc, no haurà explicat que la principal raó de ser i d'on les entitats bancàries engreixen més les arques per pagar els dividends és precisament deixant diners, més cars de com els hi son dipositats, a qui no en te o en vol tenir més.
També es pot endevinar que aquest executiu mai deu d'haver estat a la franja de qui tenia que complir uns objectius molt determinats, i auto-incrementant-se sobre ells mateixos contínuament, no només atenent qui podia necessitar si no creant la necessitat. I també, de ben segur, obviant que la crisi actual es va gestar en moments en que es feia creure a tothom que formava part de l'alegria a l'ambient que ja s'ha perdut… Ja queda molt enrere el treball per qui tenia ganes de treballar, allò de que «portant-se be» ja era «per a tota la vida», els sous decents.
Si s'ha d'ensenyar això, està molt be la mesura presa, però sempre que no es faci des d'un costat i carregant el mort a l'altre. En altres paraules, la crisi ha estat creada per qui mai te prou beneficis, i no perquè la gent hagi estirat més el braç que la màniga, que és el volen fer creure per mantenir el «tenderete». En aquest sentit, no s'hauria d'ensenyar a no caure si no més be evitar que algú pugui fer caure.
I, arrodonint, pot ser en lloc de voler fer experts en economia financera n'hi hauria prou ensenyant, senzillament, economia… la de cada dia, la de tenir, gastar, administrar-se i, per això, aquests no serien els millors docents.
