COLAPSES

Ho havíem advertit. L’Estat haurà de fer un préstec a la Seguretat Social per tal que pugui pagar les pensions de juliol als jubilats. Després de la campanyadel PP a Catalunya atemorint els pensionistes si avançava el procés d’autodeterminació. La punyetera realitat és la contrària: Espanya és insolvent. El Consell de Ministres ha aprovar un crèdit extraordinari de 10.192.000 d'euros a la Seguretat Social per poder fer efectives les dues pagues extra de les pensions d'enguany. La ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, ha explicat que per pagar l'extra d'estiu es prendran 5.986.000 del préstec de l'Estat i altres 3.514.000 del fons de reserva. Una esgarrapada més a la «guardiola de les pensions» que ja està quasi buida.
Per això no és casualitat que en poc espai de temps s’acaben de pronunciar importants prescriptors d’opinió econòmica reclamant a l’Estat espanyol una solució política a les demandes de Catalunya. The New York Times, Financial Time i la Fundació Conrad Adenauer vinculada a la democràcia cristiana alemanya i al gran empresariat alemany opinen el mateix. I estic convençut que no ho fan per motius altruistes. Si no hi ha una solució política més enllà de formalistes constitucionals aquests líders d’opinió veuen que es precipitarà la inestabilitat econòmica espanyola i el camí cap a la fallida.
I no són temps per gaires alegries. Els líders econòmics mundials saben que la remuntada relativa a novell de producció industrial i turisme no evita una sensació d’incertesa en el camp financer. Hi ha indicis de risc d’implosió als mercats bursàtils. L’estiu és una època volàtil. Per altra banda als EUA van elevant progressivament les taxes d’interès i això podria arrossegar a altres bancs centrals com el d’Anglaterra i l’Europeu. Per tant, bona noticia pels estalviadors però molt mala noticia pels creditors. Siguin privats o públics. Estats com Itàlia o Espanya amb un deute descontrolat la pujada d’interessos pot ser l’estocada.
Al mateix temps l’especulació borsària tendeix a crear bombolles i desinflar-les successivament: immobiliari, informàtica, tecnologia, etc. Ara, alguns experts apunten a la punxada de la bombolla tecnològica.
Per altra part la Xina, un dels principals motors econòmics del món, no està en els millors moments. Estan intentant promoure el consum intern per tal que estiri del PIB. A la vegada Xina té un punt feble en el nivell de deute. I en les xifres oficials que diversos experts consideren falsejades. El Brexit i el xoc frontal EUA- Rússia són altres elements de desestabilització.
Tenim una Europa tocada pel cas britànic, escindida per l’eclosió dels populismes de dreta. I una mediterrània que ofereix, a l’orient, el vesper turco-sirià-israelí- palestí – islamista , seguit per una Grècia a l’UVI i una Itàlia perplexa. Per acabar, a l’occident, amb una Espanya, estat que es percep com a fallit. Algú creu que davant d’aquest quadre, els qui dominen el discurs econòmic es quedaran amb els braços creuats davant de la deriva suïcida autoritària de l’Estat contra el territori que li aporta el 20% dels ingressos fiscals i del PIB.