Fa poc he assistit al Palau de la Generalitat a la commemoració dels 25 anys de posada en marxa de la política de clústers on vam ser convidats tots els ex-consellers del ram. He de confessar que quan un país és capaç d’aprovar estratègies amb consens social i que els diversos governs de diversos colors les segueixen i les enriqueixen, els resultats finals solen ser espectaculars. Des dels orígens del tema en època del Conseller Subirà fins ara han passat moltes coses, però la línia bàsica no s’ha interromput, ans el contrari s’ha millorat. Penso, per exemple, que el Pla Nacional per la Recerca i la Innovació 2008 va facilitar una profunda reflexió estratègica de la que va derivar-se la fusió en un sol organisme de les àrees d’exportació i innovació ACCIÓ (Copca i Cidem). És obvi que una eficient política de clústers necessita una sola interlocució pels dos grans reptes de la competitivitat. També va ajudar el PNRI a canviar un model molt sectorial i antic de clúster basat en la similitud d’empreses cap a un concepte revolucionari com era l’agrupació en funció del repte o servei final: aigua, nens, famílies, dependències, bellesa etc. I finalment, també va servir el punt d’inflexió del 2008 per assajar la cooperació interclúster per objectius comuns.
En qualsevol cas, de què estem parlant? D’agrupacions d’empreses i institucions de suport radicades en un territori que treballen cooperativament per augmentar la seva competitivitat. Avui a Catalunya hi ha 30 clústers amb unes 2.000 empreses i 100 agents d’entorn com centres tecnològics i universitats que representen el 30% del PIB català, amb una facturació agregada de 65.000 M€ amb més de 290.000 llocs de treball. La llista: aigua, automoció, beauty, cequip, biotec, carn de porc, digital, domòtica, eficiència energètica, solar , esports, ferrocarril, foodservice, pell, disseny, gourmet , hàbitat, il·luminació, maquinària agrícola, materials avançats, moble, moda, nutrició i salut, òptica i fotònica, packaging, kid’s , salut mental , tecnologies salut, edutech, vi.
Els clústers a Catalunya estan protagonitzats per les petites i mitjanes empreses però les multinacionals també hi aposten. Les empreses presents en clústers forts a Europa tenen uns sous un 15% superiors als seus competidors no presents en clústers. Sinònim d’una major productivitat i major capacitat per captar i retenir talent.
En un eix de coordenades entre competitivitat i cooperació empresarial se situen les empreses que no cooperen i amb baixa competitivitat, per tant amb estratègia individual obsoleta. Les que cooperen però amb baixa competitivitat, per tant, amb estratègia col·lectiva obsoleta. Les que no cooperen però d’alta competitivitat, per tant d’estratègia individual guanyadora. I finalment les de més èxit, que cooperen i d’alta competitivitat que significa assolir una estratègia col·lectiva guanyadora.
Les diferències entre una Associació empresarial “clàssica” i un clúster són clares. L’una controlada pels grans del sector, l’altra liderada pels més actius. Una d’estructura vertical i presidencialista, l’altra d’estructural horitzontal i amb colideratge per projectes. Una amb junta directiva “institucional”, l’altra amb junta directiva “tractora”. Una, el Lobby típic, l’altra l’impuls a projectes estratègics. En un lloc les empreses del mateix CNAE, en l’altre amb membres de la mateixa cadena de valor. Una amb equip de gestió tradicional i el clúster amb un equip innovador.
Què fa que l’ecosistema de clústers català sigui una referència internacional?. 1 : El País pioner amb 25 anys d’experiència i continuïtat. 2: La massa Crítica. 3. El portafoli diversificat. 4. L’enfocament innovador dels clústers. 5. Un ecosistema connectat amb activitats interclúster sistemàtiques. 6. L’enfocament dels clústers d’avantguarda amb un procés de canvi estratègic. 7. La diversitat de components:startups, pimes, grans corporacions, centres tecnològics, universitats. 8. La pedrera d’experts en clústers, més de 100 professionals. 9. L’existència d’institucions de formació internacional com la Fundació europea per a l’excel.lència del clúster. 10. Una bona oferta de consultors locals especialitzats. 11. La participació activa en els Fòrums sobre Clústers de la UE. I 12. El lideratge internacional de Catalunya com a seu de la xarxa TCI Network
En la setmana que ja sabem data i pregunta del Referèndum d’autodeterminació, i comença el compte enrere, es bo conèixer que darrer tenim les esquenes cobertes per una societat emprenedora i innovadora de relleu internacional.
