És clar que sí, una reacció de país pròpia d’un dirigent sindical compromès amb les classes obreres, que lluita contra els privilegis del poder i els abusos de la justícia. Javier Pacheco, líder de CCOO, amb una estimació d’afiliats independentistes que es calcula a prop del 40% (curiosament una xifra similar a la dels Comuns), ha dit sobre les mobilitzacions que s’estan organitzant en motiu del ‘Judici del Segle’, que “només interpel·len una part del país”, de la qual cosa es desprèn un desmarcatge força evident, amb la mateixa dialèctica que empren els Comuns més moderats també. Les obediències segueixen sobreposant-se, a l’igual que els Comuns s’han hagut de menjar les dependències derivades del deute d’ICV amb els bancs. Amb sindicats d’aquest tipus, la patronal se’n pot anar a fotre’s una mariscada tranquil·lament. Afortunadament, els treballadors del país tenen una llum d’esperança amb el compromís de l’Intersindical-CSC, una altra estructura (i ben important) del país.
Aquest no és, però, el tema del dia. Volíem deixar-ne constància, això sí. Ho fem, aprofitant l’avinentesa d’unes declaracions de Jèssica Albiach, una de les pretendents del poder al seu partit, que ha acabat assolint-lo finalment per la deserció, abandó o l’expulsió dels qui tenia davant. Albiach deia que ERC semblava que fes de Convergència, i que s’entenien millor amb Junts per Catalunya. Són declaracions estranyes, però es corresponen amb un altre missatge una mica enverinat d’Albert Batet ahir, que demanava responsabilitats a Comuns però també a ERC, per trobar un acord pressupostari. Cal recordar que Batet és de Junts per Catalunya, partit majoritari del govern de coalició de Catalunya. Els republicans van respondre ahir, a través de Marta Vilalta, que aquestes declaracions eren “esperpèntiques”.
Segurament això no hagués passat amb l’anterior govern, el de Junts pel Sí. De la meitat de les punyalades ni ens devíem assabentar, perquè no transcendien. Ara, amb una guerra oberta a les xarxes entre totes dues formacions, i el govern mirant-se de reüll tot és més complicat.
Avui hi ha hagut la conferència d’Oriol Junqueras al Sant Jordi Club. Vora 3.000 persones han omplert la sala per veure un holograma del president d’ERC, que al matí llençava un nou dard a Carles Puigdemont via Le Figaro francès. Junqueras deia que ell havia triat la presó tenint l’oportunitat de marxar, com van fer Sòcrates o Sèneca. Puigdemont ha respost amb una amenaça per la nit, en acabar d’una altra conferència a Dublin on ha anat a fer proselitisme del procés català. El president ha dit que tindria paciència i esperaria a que passés el Congrés per dir tot el que creu que ha de dir. La distància entre els dos líders és molt gran, i més quan ERC ha decidit no seguir comprant el marc mental postconvergent, i triar el camí realista que creu que és l’únic que ens pot dur al referèndum i a la llibertat. L'estratègia es contraposa clarament al legitimisme de la Crida. Veurem com acaba tot, però és important que els dos corrents enraonin sobre què ha de passar al país després del judici.
