El dirigent de “Ciudadanos” a les Illes Balears, Xavier Pericay, és una persona que quan parla de la llengua catalana i de la seva desnormalització sap el que diu, perquè no és un indocumentat. Es podria dir que és un entès que sap alguna cosa més que l'a, e, i , o, u de la Sociolingüísitica. Sap perfectament com es normalitza una llengua i què s'ha de fer per fer-la desaparèixer. I això és el que pretén amb la seva actuació. És suficient analitzar-la. A final dels anys 80 del segle passat va publicar, juntament amb Ferran Toutain, Verinosa llengua. Va ser quan va sorgir el “català ligth”, el català que ara es parla. Defensava la llengua vulgar, la col·loquial, la que parlava la gent. Estava en contra del català estàndard, del català literari, al qual acusava d'artificiós. El que sabia i no deia és que qualsevol llengua subordinada, que ha de conviure obligatòriament amb una llengua dominant, aquesta va penetrant dins la que està en inferioritat de condicions, va substituint paraula rere paraula, i en unes quantes generacions, la llengua subordinada ha desaparegut quasi sense adonar-se'n els seus usuaris. És per això que he manifestat que els seus coneixements els feia servir per atacar la llengua catalana, la qual volia arraconar, primer a la intimitat i després al catàleg de llengües desaparegudes.
És per aquesta raó, que 30 anys després, i per les caramboles de la vida, Xavier Pericay és diputat per “Ciudadanos” al Parlament de les Illes Balears. Per tant, si el català ligth no li ha estat útil del tot per ajudar a esborrar el català de la faç de la terra, ara utilitza la verborrea i els mitjans de comunicació per posar en marxa altres estratègies per provocar la mort de la llengua odiada, encara que sigui per inanició. Qualsevol moviment que faci el Govern per retornar la llengua al lloc on es trobava abans del nefast govern de José Ramón Bauzá, declarat enemic total de la llengua catalana, és contestat pel “ciudadano” Pericay. Aquests dies ha manifestat que el Govern i les seves xarxes clientelars aspiren a imposar el català a tots els ciutadans, de grat o per força. Si torna com a requisit per als funcionaris com li correspon a qualsevol llengua oficial, ell dirà que és imposar-la. Si es compleix el decret de mínims a l'escola, ell dirà que s'imposa el català; si es pretén que algun establiment d'aquí, als que parlam la llengua d'aquí, la catalana, se'ns entengui, ell dirà que això és una imposició. Als que intentam moure'ns en català dins ca nostra ens fa molta gràcia, ens fa riure i ens fa oi, veure tanta maldat contra una llengua a una persona que sap com s'ha de fer per fer-li mal.
Ja el 21 de setembre de 2014, el doctor en Filologia catalana de la UIB, Jaume Corbera, havia denunciat la intenció de Pericay i un grupet de persones que pensaven com ell. Va ser quan va escriure l'article Verinosa manipulació (dedicat a Xavier Pericay i a la seva dona, que era llavors coordinadora lingüística d'IB3) en el qual denunciava el mal que havien fet a la llengua personatges com aquest. Deia: “Els meus articles són una denúncia de la maniobra disgregadora i espanyolitzadora d'aquests personatges, als quals se n'hi afegiren ben aviat altres, com per exemple Ivan Tubau. Amb el temps, l'experiència ha demostrat que la meva denúncia (inútil, perquè els qui manaven no en feren gens de cas) era ben certa: el llenguatge dels mitjans de comunicació en català de Catalunya més importants (TV3, Catalunya Ràdio, diaris en català) està espanyolitzat i dialectalitzat (no hi ha oncles, només tiets; ningú no festeja, només tenen nòvio/nòvia; no tasten el menjar, el proven; no travessen els rius, les fronteres o els carrers, sinó que els creuen; ningú no s'acosta, tothom s'apropa; no fan brou, sinó caldo; no estrenyen, sinó que apreten…; la nora no és la nora, sinó la jove; qualque diari fins i tot s'ha pres la llibertat d'establir grafies noves, com esclar per és clar), i bona part d'aquests personatges s'han passat a l'anticatalanisme descarat, com Ferran Toutain i Ivan Tubau, de Ciudadanos, o Xavier Pericay, d'UPyD i de la “Fundación Jaime III”. Aquest, casualment, és el cònjuge de la coordinadora lingüística d'IB3, Maria Antònia Lladó, la que ara imposa el mateix model localista (versió balear, és clar) a la ràdio i la televisió públiques de les Illes; feta la feina destructiva a Catalunya, ara l'ha de fer aquí via consort… Es veu que no pararà fins a veure el català absolutament dividit i minoritzat…”
Quan estava escrivint l'article, ha tornat sortir a la palestra José Ramón Bauzá, sembla que aspirant a algun ministeri, per atacar el català des de la mala bava, la mala llet, la ignorància i la mentida. Ha escrit i publicat al diari “El Mundo” l'article La libertad “en rebaixes” en Baleares. És un clar exemple de manipulació de la informació, un exemple de llibre, on únicament pretén augmentar l'alienació i la catalanofòbia dels que el llegeixin. Aquí, a les Illes, tothom m'entendrà, perquè diu que a partir del que fa el Govern, quan un turista vagi a un establiment només li parlaran en català. Quan la nostra experiència és que ens hem de moure moltíssim per trobar un sol establiment, on hi hagi una sola persona que ens hi parli. Una mentida ben podrida. Després es passa dient que el Govern es dedica a imposar el català en lloc de fer política, en lloc d'ajudar a trobar feina, que es puguin millorar els salaris, que es pugui pagar la hipoteca, que s'ajudi els autònoms i els petits empresaris, etc. És d'un cinisme brutal, quan ell va dedicar tota una legislatura a desmuntar el català d'allà on es trobava segons les lleis existents i l'Estatut d'Autonomia, i es va dedicar a perseguir fantasmes per les escoles, en lloc de millorar tots els aspectes dels ciutadans que diu ara en aquest article. És una desgràcia molt gran que la gent no ho vegi, però el PP i “Ciudadanos” només pensen a fer desaparèixer la llengua catalana, perquè creuen que així desmuntaran l'independentisme, ja majoritari al Principat; i no volen veure que aquí, a les Illes, amb la seva actuació, ajudaran al seu creixement. I per això, els haurem de donar les gràcies.
