Edició 2348

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 29 de desembre del 2024
Edició 2348

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 29 de desembre del 2024

CiU i Don Pelayo a la reconquesta dels ajuntaments

|

- Publicitat -

Aquest diumenge se celebren eleccions municipals, i de nou els catalans hem de manifestar-nos  respecte a aspectes que estan molt més enllà de l’objecte concret de la convocatòria electoral.

Per acabar de donar morbo a la jornada el Molt Honorable Sr. Artur Mas i Gavarró, per desqualificar aquesta gent que  surt al carrer, ens apareix amb referències a la majoria silenciosa,que segons ell,  aprova la seva política de retallades. Carai! Ves per on ara té  poder endevinatori!!!
Mira que hi havia maneres de dir que no tot és la gernació que surt al carrer, que hi ha estudis, enquestes, observatoris de comportaments socials, vaja, hagués pogut vestir-lo amb  tota  una altra indumentària que fes l’afirmació més creïble, o si més no, més políticament correcta. Desqualificar als que surten al carrer en nom dels que no hi surten ve a ser com dir que si  300.000 catalans  festegen els triomfs del Barça, en realitat els altres 6 milions set-cents mil són del Madrid o de l’Espanyol!!!!
A més, què poc original!. Aquest ha estat sempre el recurs de la dreta més carrinclona, i més cavernícola, i que em perdoni. No sé, jo esperava quelcom més de l’excel·lència que s’havia instal·lat al Palau de la Generalitat, més quan disposen d’un tank d’idees tan poderós com la fundació CatDem. Que no sé si no estarà  afectada també per les retallades…
 Però més enllà dels resultats a curt termini, els catalans ens juguem no el futur, sinó la sortida a una crisi. Els ajuntaments sempre han estat el referent de les polítiques més properes al ciutadà. Donar la clau del govern de Barcelona a la dreta, en aquest cas  a CiU vol dir no només renunciar a les  conquestes de l’estat del benestar. Significa ajornar fins no sabem quan la possibilitat  que Barcelona esdevingui, finalment, el que és in pectore, capital de nació i, esperem, a no trigar molt d’Estat.
La resta són  excuses de mal pagador. Davant la manca de programa, només ens ofereixen l’avorriment, el canvi perquè ara em toca, no per  que sigui la  millor alternativa. Tant els és Barcelona, o qualsevol altre ciutat o poble del Principat. Per assolir el seu Govern, per recuperar  la finca que  els ha estat presa,  accepten fins   llançar-se en braços de qui ha  sotmès i denigrat aquesta terra,aquest país que és   la gent que cada dia el construeix des de, en aquest cas sí, el silenci humil de  la feina callada. I és pena veure tant convergent de bona fe esperant que els seus dirigent donin d’una vegada el pas, sense complexes.
Publicitat

Opinió

Minut a Minut