Som a 7 de gener de 2019. Només falten unes setmanes per a què comenci el judici als presos polítics independentistes que porten més de 400 dies com a ostatges de l’Estat espanyol. La tardor calenta no l’hem vista per enlloc, però la incertesa d’aquesta bomba de rellotgeria fa preveure qualsevol escenari des del moment en el qual comenci el judici. El Govern de la Generalitat ha anunciat avui que cita tots els presos polítics com a testimonis el proper 22 de gener en la ‘Comissió del 155’ del Parlament. La patata calenta és a mans de la justícia espanyola en aquest sentit, la qual, a més, suma una altra denúncia contra el jutjat número 13, per haver assignat el jutge de la causa “a dit”. El Govern farà tota la pressió que estigui a les seves mans, però el que és cert és que, com passa en les revolucions de veres, segurament qui tindrà la darrera paraula serà espontaneïtat i la participació del poble, que té més llibertat que les cotilles d’un palau o un parlament.
Mentre comença a bullir l’olla del judici del segle a Espanya, Catalunya ha passat les festes de manera intranscendent. Afortunadament, aquest Nadal no ha estat sonat com aquell de les conferències Mas-Junqueras, o el de la #PutaCUP que va acabar amb Mas a la ‘paperera de la història’. El sentir del carrer és de calma tensa, però la bombolla de twitter s’ha passat les festes rescatant des d’alguns sectors el debat sobre la investidura de Puigdemont, i tot d’insults a Torrent i ERC com a presumptes culpables de la no-investidura de Puigdemont el 30 de gener passat. Fins i tot, el protagonista dels retrets, Roger Torrent, i la pròpia ERC a través de la seva portaveu, Marta Vilalta, han afirmat que res havia canviat en aquest sentit, fet que ha encès els ànims encara més als seus detractors. Josep Costa, vicepresident del Parlament ha explicat que ERC, a més, va trencar un pacte signat, sense donar més detalls ni concrecions.
Pel que fa a Junts per Catalunya, el portaveu Eduard Pujol ha reconegut que de moment no es plantegen la reinvestidura del president a curt termini, i que segueixen treballant en la manera de fer-ho, perquè, com bé saben, és l’únic punt del seu programa electoral. Aquest debat ha distret durant uns dies l’aixecament de la destral de guerra en el sí de les seves files. Fa dies que n’anem testimoniant detalls, però sembla ser que avui les relacions entre el PDECat i la Crida de Puigdemont han patit un moment de tensió important. Els comptes del PSOE a Madrid han provocat un cisma entre els diputats neoconvergents a la capital espanyola, amb un sector encapçalat per Carles Campuzano i Ferran Bel disposats a aprovar-los (malgrat la negativa del Consell Nacional del partit), i un altre liderat per Míriam Nogueras i Lourdes Ciuró (properes a Puigdemont i la Crida), absolutament contraris. A més, s'hi suma l'encaix que s'hauria de produir entre el PDECat i La Crida la qual crea molts recels entre aquests sectors més propers a la vella Convergència de sempre.
La mateixa vicepresidenta de la formació, Nogueras, podria estar valorant la possibilitat d’ocupar el buit que deixaria Elsa Artadi al Govern, si marxa a liderar el grup a Barcelona. De moment, la dosriuenca és ara per ara candidata a l’alcaldia de Mataró, ciutat que ha deixat una mica oblidada, i que podria abandonar del tot si es dona aquesta carambola. El més calent està a l’aigüera, però aquesta profunda divisió no afavoreix aquest partit, i els seus contrincants naturals, els republicans, segueixen esperant un interlocutor únic per a poder enraonar.
