Com a cooperants estrangers de visita, s’han sorprès, el President espanyol i la seva Ministra de Foment, davant la constatació de l’antiguitat de les catenàries i infraestructures dels ferrocarrils espanyols a Catalunya, de més de trenta anys d’antiguitat, i algunes, Zapatero dixit, “dels anys 30”, tot i que no ha concretat de quin segle.
No hi pot haver major cinisme, perquè ells en són els culpables, juntament amb els seus antecessores del PSOE, del PP, d’UCD, i de FET i de les JONS, de l’espoli sistemàtic de Catalunya, del robatori planificat de recursos que es treuen per a invertir-los a la seva nació, a Espanya. Si haguessin complert les seves pròpies lleis, aquests ferrocarrils serien competència catalana des de 1979, com ho serien les beques als estudiants, però, aleshores, no podrian endur-se els diners dels catalans per donar-los als espanyoles: els estudiants catalans són el 14’8% del total, i només reben un 4’8% de les beques.
Robar exigeix manar, i manar requereix no transferir i concentrar tot el poder, fins i tot el del Tribunal Constitucional, que todo ho avalarà al servei del PP, del PSOE, i d’Espanya. El poder fiscal inclou el poder de destruir, com va indicar el Jutge Marshall i afirma Hayek: “Quan l’Estat controla la vida econòmica és possible seguir una política de despiatada discriminació contra les minories nacionals mitjançant instruments de política econòmica, sense infringir mai la lletra de protecció estatutària dels seus drets.” Aquesta Espanya no és casa dels catalans, anem-nos-en.
