La pregunta que titula aquesta article no va per on us penseu. A mi si Carme Chacón es postula per ser candidata del PSOE a la presidència del Govern espanyol m’importa ben poc. Dit de passada, però, jo dels espanyols no la votaria. Una persona que renega de la seva terra d’origen, la colònia, no crec que sigui prou de fiar com per dirigir un altre país, és a dir la metròpoli en el cas que ens ocupa.
Que digui que cada vegada és menys nacionalista tampoc té massa interès. Primer perquè és mentida. Nacionalista catalana no ho ha estat mai, i menys nacionalista espanyola, que és el que és, també és una bola més gran que el portaavions “Príncipe de Asturias”. Si tu poses totes les teves energies polítiques a fer-te càrrec de l’exèrcit d’un estat que, entre altres missions té la d’esclafar qualsevol procés separatista intern per molt democràtic que sigui , ets nacionalista excloent. Espanyol en aquest cas. Igual ella dirà que no però ja li dic jo que sí. I recordem també que Carme Chacón es va declarar “satisfeta” amb la mutilació de l’Estatut de Catalunya perpetrada pel Tribunal Constitucional.
A mi el que realment m’importa, doncs, és saber què faria Carme Chacón si arribat el cas, hagués d’ordenar el bombardeig de Catalunya, inclòs el Baix Llobregat d’on ella és filla. Quan preguntes això obertament, la crosta socialista supura. No passa res. Jo pregunto i tu respons, si vols. Ho dic perquè fent la prova l’altre dia mitjançant el Twitter, al cap de no res ja em va saltar a la jugular un ex-diputat socialista al Parlament de Catalunya amb un aire molt crispat pel que es deduïa de les seves piulades. Com que duïa aquest aire, diem-li Don Aire d’ara en endavant. Doncs bé, Don Aire em va dir que plantejar això era una provocació i una injúria perquè comparava Carme Chacón amb Gaddafi, monstre que jo mai vaig pronunciar. Realment, el cas de Don Aire, demostra que la militància política provoca en els afiliats i simpatitzants unes paranoies lamentables. I consti que ho dic per tots, absolutament tots, els partits polítics siguin de dretes, esquerres, independentistes o unionistes.
Si és una bona ministra de Defensa, professional i aplicada, o presidenta del Govern en el seu dia, Carme Chacón ho hauria de fer perquè així ho recull l’article VIII del títol preliminar de la Constitució Espanyola on s’indica que les forces armades han de “garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional”. Però si té un mínim de qualitat humana – és bona persona per entendre’ns – i li resta un bri de demòcrata per sobre del que marquin les cartes magnes, si entén que la lliure voluntat expressada democràticament pels pobles és un bé suprem, aleshores hauria de negar-se a disparar contra parents, militants, simpatitzants i votants de la terra on va néixer. “Mandaría huevos”, com deia un altre cèlebre ministre de Defensa espanyol, que després que Chacón fés, “impasible al ademán”, campanya a Catalunya a favor del “Govern amic de Zapatero”, després li toqués practicar la política de terra cremada.
Insisteixo, jo crec que els catalans tenim dret a saber-ho. Ministra, pel que fa als catalans ha o haurà de decidir: democràcia o ¡capitán mande firmes!. Va Chacón, així al final què?
PD: No patiu, però. El dia que declarem la independència, em temo que la Brunete no podrà ni sortir de les casernes perquè rebrà unes quantes trucades per frenar-la. Ep això si realment Chacón no és realment la versió femenina de Gaddafi – que jo crec que no – com Don Aire imaginava.
