Cayetana Álvarez de Toledo, la candidata forània per la qual ha apostat a dit Pablo Casado per intentar remuntar resultats a Catalunya (tampoc tenia ningú més carismàtic per posar, descartat el 'majordon' Millo, malgrat la seva carta de serveis), podria acabar sortint-li bastant pitjor del que s'esperava, i no pels resultats electorals que es prevegui que pugui treure.
Álvarez, de coll allargat, la qual cosa li ha valgut el malnom de 'girafa', i amb aquell castellà d'accent argentí ha asabut acaparar tota l'atenció als debats en els quals ha participat, i també l'atenció dels mitjans amb les seves declaracions estridents. Sí, el resultat del PP a les eleccions generals a Catalunya, per context, serà irrisori, però això no serà per o a causa de Cayetana Álvarez. De fet, ja fa anys que el PP està, en general, en crisi a Catalunya, des de que han adoptat un discurs més radical del compte. A Álvarez també li toca adoptar aquest discurs tan radical que s'ha posat de moda entre la dreta i l'extrema dreta, però el seu to autosuficient i la tria a l'hora d'escollir el com ho diu, fa que allò que diu soni més escoltable que no pas les estridències desmesurades i fora de qualsevol mesura que deixa anar Casado i, de vegades, Arrimadas o Rivera, malgrat coneixen perfectament la realitat de Catalunya.
Potser, Álvarez aspira a més a dins del PP. D'escoltar-la, la percebem més capaç de combatre discursivament, sense perdre massa els nervis ni dir més tonteries de les justes. En alguns debats ha dut de corcoll als independentistes, que han ignorat fins i tot Arrimadas, que ha quedat com la 'choni' del pueblo. Nogensmenys, la líder de Ciutadans a Catalunya juga interessadament aquesta carta per apropar-se a un públic al qual li interessa arribar baixant el nivell del seu lèxic discursiu. Serà Cayetana la futurible que li disputi la cadira a Pablo Casado? S'està forjant un pas ferm des de Catalunya?
Mentrestant, a Catalunya seguim veient parlar als presos politics, un bri d'esperança. Junqueras, Romeva, Sànchez, Turull, Rull… tots apunten, amb els seus matisos, cap a la mateixa idea: diàleg i referèndum. És evident que, dient el mateix, serà important coordinar-se al Congrés per lluitar pel referèndum. Dissortadament, els seus seguidors a les xarxes segueixen fomentant tot el contrari: bilis dels seguidors de Puigdemont per reafirmar-se com l'opció preferible de vot contra Esquerra, i bilis defensiva dels segons per acumulació de feridures des del famós 30 de gener de 2018 per tots els atacs rebuts dels primers.
