Catolicisme versus independentisme.

En arribar a l'edat de setanta-set anys encara m'atreveixo a escriure i opinar sobre política i qualsevol cosa que pugui succeir en aquest món, on tothom pot dir la més gran collonada sense que molta gent (principalment si són de la mateixa corda) no s'immuti ni opini. Com sóc un desconegut per a la majoria, no té gens d'importància ni valor el que pugui opinar o escriure un servidor.

En un article meu de fa uns mesos i amb el títol: “El cementiri dels fòssils vivents” (http://indirecte.cat/14449) pensava diferent sobre el fet d'opinar i escriure de persones que són conegudes per la majoria de gent, a causa del seu antic càrrec i que han estat anys amb diferents responsabilitats davant de qualsevol estament social. Persones, les quals suposadament tenen uns estudis i un intel·lecte superior a la resta de persones, i que les seves paraules dites oralment o escrites als mitjans, sí que poden tenir importància i valor davant la societat.
Un cop han dimitit o jubilat -ja que acostumen a ser persones d'una certa edat- haurien de no badar boca, ja que sempre els surt la nostàlgia de quan exercien el seu càrrec, i acostumen a dir unes collonades que els hauria de caure la cara de vergonya i que fan feredat d'escoltar.

L'última d'aquestes persones que no volen tenir la boca tancada i continua deixant anar bajanades a tort i a dret és el bisbe de València, Cañizares, que ja ens té acostumats tot sovint a estirabots inversemblants i fora de temps. Després de dir l'exportaveu de la Conferència Episcopal Espanyola, en temps de la presidència del malhumorat Rouco Varela, que els catalans érem tots uns immorals per voler votar en un referèndum; després que Cañizares va oferir misses i demanar pregar fervorosament per la unitat de la seva Espanya, ara el seu poc intel·lecte el fa proclamar “urbi et orbi”, que no es pot ser independentista i bon catòlic alhora. Déu n'hi do!
Que té a veure una cosa amb l'altra?
No diu la religió del bisbe Cañizares: “no jutgeu i no sereu jutjats”, com també: “doneu a Déu el que és de Déu i al cèsar el que és del cèsar”? Qui és ell, per jutjar el que vol ser la gent i especular sobre ser catòlic amb ser independentista?
Així, pel bisbe Cañizares, l'abat de Montserrat, de Poblet, els bisbes catalans i tots els catalans creients que s'han manifestat i votat a favor de la independència no són bons catòlics. Qui és ell per dir qui és bo i qui és dolent? Doncs, la religió catòlica es quedarà sense clientela a Catalunya, ja que amb els pocs que resten fidels i el que ara condemna el bisbe, si actualment les esglésies estan quasi buides, el catolicisme serà una religió en extinció.

Preguntaria al bisbe Cañizares, catòlic, apostòlic i romà:
Pot ser vostè bon catòlic, defensant un govern del qual sap molt bé que està ple fins a les orelles de corrupció?

Pot ser vostè bon catòlic, recolzant un govern que està mentint contínuament contra els catalans i Catalunya amb fets i coses que no són veritat?

Pot ser vostè bon catòlic, fent orelles sordes a l'actuació del govern central en permetre atonyinar a la gent que pacíficament anava a votar, i dies després veure amb bon ulls com persones innocents sense haver fet mal a ningú eren tancades a la presó, i a continuació veure com es priva a tot un poble de les seves institucions i llibertats, amb un article del tot antidemocràtic?

Pot ser vostè bon catòlic, finançant una televisió (13TV) i una cadena de ràdio (Cope), que durant anys ha estat sembrant l'odi contra Catalunya?

Pot ser vostè bon catòlic, quan a la seva església catòlica, apostòlica i romana ha sortit el tema de capellans pederastes, amagant aquest tema fins que no han pogut més i que la seva església sabia des de fa temps?
Ara entenc perquè en temps de repressió era tabú parlar de sexe i tot era pecat. Alguns capellans de la seva religió per a ells era el seu objectiu i millor presentar-lo com una cosa indecent i bruta, del qual no calia parlar encara que dins l'església alguns el feien servir, i sense consentiment de la part contrària, on quasi sempre eren persones menors d'edat.

Van ser bons catòlics, els bisbes i cardenals de l'església espanyola, quan van protegir, enaltir i fer la gara-gara al nefast dictador, que sabien que tenia a la seva consciència la signatura de moltes penes de mort, contra persones per solament ser republicà, català o independentista?

I el bisbe Cañizares, davant aquestes preguntes ens dóna lliçons de qui és bo i qui és dolent, amb l'anatema d'igualar l'unionisme amb el bon catòlic, i l'independentisme amb el mal catòlic, quan aquestes preguntes meves fent referència a la corrupció, la mentida, privació de llibertat, l'odi, la pederàstia i l'enaltiment al dictador, són molt pitjor que els fets que pugui dur a terme qualsevol independentista, per més radical i mal catòlic que sigui.
Evidentment de bisbe Casaldàliga només n'hi ha un. Per dissort de l'església catòlica, apostòlica i romana!!

Jaume Meneses