- Publicitat -
Quim Torra ha animat a la unitat independentista per implementar el “mandat democràtic de llibertat” el 2019 en el tradicional discurs de Cap d'Any del president de la Generalitat aquest diumenge. Posa el judici contra l'1-O com a centre d'atenció l'any que està a punt de començar, i en aquest sentit ha cridat a “revoltar-se davant la injustícia”. Són paraules cada vegada més grandiloqüents i aparentment més buits de contingut, com ha apuntat la CUP. Però a l'espera de les decisives sessions al Suprem, la realitat és aquesta: s'ha d'aguantar la flama i acumular forces de nou esperant el nou moment, i no fer una nova embranzida 'kamikaze' estèril. Torra parla d'unitat: és la seva gran assignatura pendent l'any vinent.
El president ha dit que en el primer Consell Executiu de 2019 el Govern aprovarà les lleis socials suspeses pel TC, cosa que tornarà a traslladar una patata calenta a Pedro Sánchez. Un president espanyol que veurà tot el seu projecte penjar d'un fil també per Catalunya: amb els pressupostos, amb el judici i amb la reacció profundament aïrada (i que podria arribar a tenir caire de revolució) que es viurà a Catalunya quan es faci pública la sentència, que serà d'anys (i potser molts anys) de presó per diversos líders.
Quan el Suprem decideixi, Catalunya tindrà a les seves mans el futur d'Espanya, i el propi futur. Haurà d'estar preparada i, tot i que potser pocs ho haurien desitjat, Quim Torra serà qui haurà de pilotar-ho tot plegat probablement la tardor vinent. A la resta de l'Estat són conscients que, per molt que diguin, l'independentisme està latent, i molt lluny de ser enterrat, i que tal com ara està decaigut, tornarà amb més força.
És per això que, un any més, presidents autonòmics com el gallec Feijóo, l'aragonès Lambán, o l'extremeny Fernández Vara han atacat els sobiranistes catalans en el seu discurs de Cap d'Any, en una mostra clara que el seu autogovern els és igual i que la 'unidad de España', l'anticatalanisme i les eleccions que s'apropen estan molt per sobre en les seves prioritats. Susana Díaz també ho ha fet, però en el seu cas tard. Ja han passat les eleccions a Andalusia.
Publicitat
