El diumenge 19 de febrer va tenir lloc, a Narbona, una interessant trobada entre el President Carles Puigdemont i la Presidenta de la Regió ampliada d’Occitània (que inclou la Catalunya Nord) . Ara caldria que l’Administració de la Generalitat de Catalunya i l’Administració de la Regió d’Occitània parlessin, tractessin de temes concrets que afecten actualment, molt negativament, el territoris respectius; és a dir, de la millora del tren convencional. Caldria que les dues administracions es posessin d’acord en el tema de les desastroses i tercermundistes interconnexions ferroviàries entre Portbou i Cervera de la Marenda que afecten, tan negativament, les persones, els usuaris de carn i ossos, línies de trens regionals R11 i RG1; així com també els usuaris del Nord que volen desplaçar-se cap a la Catalunya Sud. També hauria de millorar la relació amb les interconnexions ferroviàries entre Puigcerdà i la Tor de Querol que afecten a la línia R3.
Ara és urgent : ara és el moment precís i oportú de començar a col•laborar de debò entre ambdós territoris (ambdues administracions i les seves reespectives societats civils) i posar les bases per fer possible un tren convencional transfronterer de proximitat,per la costa -entre Narbona, Perpinyà, Cervera, Portbou, Figueres i Girona , amb enllaços al sud cap a Barcelona i al nord cap a Montpeller i Tolosa de Llenguadoc- .Cal, per damunt de tot, solucionar, socialment i políticament, la qüestió clau de les -terriblement degradades- interconnexions ferroviàries Portbou-Cervera de la Marenda, que tots els trens actual del Sud que venen de Barcelona arribin a Cervera i tots els trens del Nord quer venen de Perpinyà, Narbona, Avinyò o Tolosa arribin fins a Portbou. Desprès caldria una planificació d’horaris entre els dos territoris ferroviaris, uns horaris ben coordinats i fer possible un compatibilzació de sistemes per tal que des del Sud sigui possible treure, comprar un bitllet fins la darrera estació del Nord i viceversa
En síntesi, ara i aquí, tenim molta feina en la qüestió del tren convencional entre Catalunya i Occitània. , en conseqüència estem perdent moltes oportunitats econòmiques i socials. El territori, els ajuntaments, d’altres administracions intermèdies, els sindicats, les associacions empresarials i, sobretot, les associacions d’usuaris del tren convencional estan exigint una millora de les comunicacions ferroviàries en uns territoris molt tocats per la crisi econòmica, social i, força oblidades, per part de les administracions. Ara és el moment clau de fer una crida cívica al President Puigdemont, i a la President Delga perquè es posin a treballar de debò -a aplicar la màxima voluntat política- i a col•laborar més estretament a favor dels seus respectius territoris en el marc de la col•laboració transfronterera de l’Eurodistricte en relació amb la baula més feble de totes : el tren convencional. Un tren que ha de millorar mol perquè ha de servir d’unió que exerceixi la funció d’esperó per al reviscolament del progrés econòmic i social i la lluita justa a favor de l’equilibri territorial.
