Què passa amb el deute a les farmàcies a casa nostra ? Els farmacèutics denuncien que si no cobren els deutes dels últims mesos la factura s’elevarà als 330 milions d’euros. La situació és insostenible. El govern català no pot pagar fins que no rep un pagament extraordinari del FLA (Fons de liquiditat autonòmica) . La qüestió dels retards en el pagament a les farmàcies és un símptoma de l’espoliació que pateix Catalunya. És un exemple molt clar que sense trencar amb l’Estat espanyol no ens en sortirem.
El fet que les farmàcies no cobrin en els terminis legals és la punta de llança d’un sistema, molt malgirbat, que és profundament injust amb Catalunya. El sistema espanyol de finançament autonòmic actual és completament obsolet. Catalunya no pot continuar, de cap de les maneres, amb un sistema de finançament que implica unes transferències a l’Estat – que desprès aquest reparteix d’una manera arbitrària a les diferents Comunitats Autònomes- del 8% al 10 % del PIB. .Això dessagna el país i és un espoli fiscal en majúscules. Caldria recordar, per exemple, que a la República Federal Alemanya les transferències econòmiques dels länders més rics (Baviera, Baden Württemberg, Hesse i Hamburg) a l’Estat tenen un topall del 4% del PIB . Aquí no es respecte la més mínima ordinalitat. Aquesta és la causa de fons dels retards dels pagament a les farmàcies. Sense una Agència Tributària catalana que recapti tots els impostos dels catalans no serà possible sortir d’aquest cercle infernal. Per altra banda, és necessari tenir molt present que els medicaments són un producte de primera necessitat i que, en aquest sentit, els farmacèutics estan fent una autèntica tasca social, ja que podrien exigir que alguns medicaments, (els més cars) que entren per la seguretat social fossin abonats al 100% pels malalts en el moment de la compra.
En síntesi, que la qüestió de les farmàcies posa de manifest que l’economia catalana es troba actualment totalment intervinguda i estrangulada per culpa de l’espoliació i el colonialisme econòmic i polític que exerceix el govern espanyol. Només amb la sobirania plena Catalunya podrà mantenir, i millorar, un estat del benestar que ha de donar més cohesió social i evitar una societat dual.
