Darrerament el flamant i modern nou president francès Emmanuel Macron es va posicionar a favor del govern espanyol en relació amb el contenciós català. Pot semblar el més normal de tot; però l'Estat francès, de moment, no ho diu, encara que podria estar molt més interessat en la sobitrania de Catalunya, dintre de interdependència europea, en comptes de haver de defensar –una mica forçat- un Estat decadent, panxaconent, autoritari i amb una democràcia de molt baixa qualitat com és l’Estat espanyol.
Per altra banda, una Catalunya independent (sobirana dintre de la interdependència europea) podria perfectament exercír la funció d’una mena de Bèlgica del sud . Lògicament, caldrà fer molta pedagogia –molta política en majúscules- per explicar que la proposta d'una Catalunya independent dintre de la interdepedència europea és una idea molt bona i molt positiva no només per l'Estat francès, sinó també per Alemanya i per al conjunt d”Europa. En aquests moments els catalans tenim una execel•lent oportunitat, ja que el nou President Macron és un liberal convençut (amb tocs socials importants) en què caldria explicar-li molt bé que el liberalisme no és només la defensa del drets individuials, sinó que també implica la defensa dels drets col•lectius dels pobles. A més, els grans patrtits d’Alemanya -des de la democratacristiana CDU de la Sra. Merkel , els socialdemòccrates de Martín Shoulz de l’SPD, els Verts fins a l’esquerranosa Die Linke- acceptarien perfectament aquesta proposta catalana; és més, ja accepten, a hores d’ara que el el 1-O es porti a terme un referèndum a Catalunya.
No hi ha dubte que la proposta de la Bèlgica del sud : Catalunya independent, dintre de la interdependència europea, és una idea, un projecte geoestrategic de renovació i enfortiment de l'europeisme sincer, del respecte a la democràcia, a la pau, al progrès econòmic i a la justícia social, així com a l’estabilitat política i al dret a l'autodeterminació dels pobles.
