- Publicitat -
Tan complicat, i al final tan impossible com ens ho ha posat la Real Federación Española de Futbol, amb el seu capficament que no juguem partits de la selecció catalana en dates FIFA o a menys de ‘x’ dies d’un partit de la selecció espanyola. No en dates FIFA, sinó en dates franquistes, el 19 d’octubre de 1947, Catalunya va jugar i va guanyar per 3 a1 un partit “amistós” contra Espanya. Aquest divendres fa tot just 60 anys. Al camp de Sarrià.
Publicitat
És de justícia recordar-ho, com feia també RAC 1 en un bon reportatge. Per deixar en evidència, més encara, aquells que no ho han permès en aquesta ocasió, la RFEF, i aquells que, havent pogut fer-hi alguna cosa, no han fet res de res, tot i ser a l’altre extrem teòric d’aquell franquisme que sí va permetre aquell partit. Aquell, i tres més dels que se’n té constància. Un dels quals, amb l’anècdota, ara fins i tot divertida, d’un porter espanyol que va jugar amb la selecció catalana imposat pel règim i que, com no, es va haver de deixar fer 7 golets.
D’una altra manera, però igualment efectiva, la política espanyola en democràcia ha vingut imposant-nos porters, sempre que ha pogut, que, no al camp sinó als despatxos s’han deixat marcar no set sinó tots els gols que fes falta. Perquè de tots és sabut que la reivindicació de seleccions catalanes ja té una llarga història i que no sempre directius i aficionats han semblat anar plegats.
Però tot s’acaba o tot arriba. La negativa de la RFEF a la celebració del Catalunya-EUA, ha trencat qualsevol possible entesa entre l’actual RFEF i la Federació Catalana de Futbol. En Jordi Roche, president de la FCF, ha fet públic el seu suport a un altre candidat a president de l’española, al candidat que s’ha compromès a respectar la voluntat de la FCF pel que fa als partits amistosos internacionals i que el temps dirà si també a la veritable reivindicació de tota selecció nacional.
Confiem en la voluntat de l’actual directiva de la federació catalana de futbol de poder veure el més aviat possible un altre Catalunya-Espanya, però aquest cop en competició oficial. Un partit que marcaria el final d’una història que deixaria en pura anècdota aquell partit d’avui fa 60 anys.
En aquest nou escenari, no ens importaria ni un 1 a 3 ni encaixar-ne 7 de veritat.
Junts l’acabarem portant!
Publicitat
