L’univers polític general està completament “bouleversé”. En aquest mogut 2016, el món polític català, espanyol i europeu es troba completament “capgirat”; és a dir, a l'inrevés de la més mínima lògica política i de sentit comú.
Catalunya, una nació sense estat, profundament europea i europeista, que aporta molts fons (és un contribuent net) a la caixa de Brussel•les –és un veritable alumne modèlic, malgrat l’espoliació fiscal per part de l’Estat espanyol- és completament maltractada, bandejada i anihilada per una UE, cada dia més esmaperduda i burocratitzada; per contra, el Regne Unit, que no vol saber res del vell continent (disposa d’unes condicions “a la carta”, insostenibles per a la hisenda europea, que es remunten ja a l’època de la Margaret Thatcher) i manté un esperit polític antieuropeista i aïllacionista -exercint constantment de “cavall de Troia” dels Estats Units- se li fa la gara-gara perquè resti com a soci de la Unió Europea al preu que sigui
En aquest context polític tan complicat i boirós, un servidor es pregunta i vol preguntar als lectors. Qui entén aquesta situació política tan esquizofrènica ?
