El 2019 pot ser un any de riscos i oportunitats, el problema és que dificilment això es pot preveure. De fet, els riscos del 2019 serien que Catalunya es veiés arrossegada per la política de crispació extrema que existeix actualment a l’Espanya de matriu castellana, i el fet que tant el Brexit -la crisi existencial més important d’Europa i la UE d’ençà de 1957- com l’exasperació social/ revoltra social –en forma d’armilles grogues (Gilets Jaunes)- a l’Estat francès i part de Bèlgica, treguin molt de protagonisme informatiu al procés democràtic, social i autodeterminista de Catalunya. D’aquesta manera, cal aprofitar plenament les oportunitat -en forma diàfana- per anar vertebrant aquesta majoria ciutadana catalana del 80% que vol , i creu necessari un referèndum acordat. De la mateixa manera, cal seguir,encara amb molta més intensitat, vinculant el pensament sobiranista/independentista amb la qüestió social, -molt dura i crua- amb efectes devastadors per a la cohesió social i la dignitat de la persona. En aquest 2019 hem de procurar evitar anar encara més enrera, tant des del punt de vista social com nacional, i està permanentment connectats i atents amb el que està succeint a Europa, en un any electoral al Parlament Europeu . Catalunya ha d’intentar blindar, amb molt de consens, uns mínims i alhora, observar molt atentament com poden acabar les crisis estructurals del Brèxit i dels “Gillets Jaunes” ..
Catalunya, el Brèxit i els “Gilets Jaunes”
|
- Publicitat -
Publicitat