Gràcies o per mor de facebook es posen en circulació cada dia notícies, esdeveniments, fets i relacions que han ocorregut fa uns quants anys. Això fa que revisquis successos que ja coneixies o que te n'assabentis uns quants anys després. Amb quasi tres anys de retard he conegut una carta de Julia Otero, publicada al Diari La República i altres diaris digitals, que per la seva actualitat, crec que s'ha de divulgar. Tenc interès a comentar-la i a propagar-la perquè aquesta persona és coneguda com a periodista espanyola, que ha treballat especialment per a la ràdio i també per a la televisió. Quan trobam tan poques persones espanyoles que tractin objectivament el problema dels governs espanyols amb els catalans, és interessant conèixer l'opinió d'una gallega que ha viscut quasi tota la seva vida al Principat de Catalunya, llicenciada en Filologia Hispànica i de fets i de professió, periodista.
A la revista Pronto del 13/05/2017 ha estat notícia Julia Otero per haver estat guardonada amb el premi “Alegría de vivir”, pel seu programa “Julia en Onda”, a Onda Cero, però ara també el facebook ha recordat que ja en el 2014, afirmava a la carta citada el que es diu al títol d'aquest article. També deia: “…una parte de mi corazoncito se siente catalán. Por eso cada vez que leo o escucho comentarios como que en la escuela se nos “CATALANIZA” o se nos educa en la “SEPARACIÓN”, la sangre me hierve. Pero más me hierve aún como estudiante y amante de la Historia (en general, no sólo de Catalunya) cuando oigo a altos cargos del PP dar patadas a cientos de años de historia.” Queda totalment actualitzat aquest comentari, quan des del Govern central i la Justícia s'ha fet cas a la denúncia d'un sindicat diminut sense representació, que deu desitjar que a l'escola hi tornin els llibres de “Formación del espíritu nacional”, ja que troba que els llibres de text actuals del Principat parlen massa de Catalunya i massa poc d'Espanya. S'acusa del mateix que ja estava farta Julia Otero de sentir fa uns quants anys.
Parla de les barbaritats que sent a dir als manaies del PP, i cita frases tendencioses i falses d'Alfonso Alonso, de Miguel Ángel Rodríguez, de González Pons i cita en majúscules unes paraules d'Esperanza Aguirre: «“ESPAÑA ES UNA GRAN NACIÓN CON 3.000 AÑOS DE HISTORIA Y QUE ESO ES TODO LO QUE TIENEN QUE SABER LOS NIÑOS”. Vamos a ver Espe… Hace 3000 años ni existía Catalunya, ni existía España pero juraría que era la época en que moría David y Salomón se convertía en Rey de Israel… No sé….» Julia Otero s'entretenia a informar aquells que estaven tan acostumats a mentir que ja no tenien vergonya de demostrar la seva ignorància en públic. Continuen igual. Com si estiguessin malalts. Com si tenguessin una necessitat peremptòria de falsejar la informació, tot al servei de mantenir els seus votants en la inòpia intel·lectual.
Després dedica dos paràgrafs a fer una síntesi de la història de Catalunya des del seu origen fins al Decret de Nova Planta. I continua: “Así pues, resumiendo, CATALUNYA SÍ HA SIDO INDEPENDIENTE. Lo fue 145 años por completo y después aliada con el Reino de Aragón otros 350 años aproximadamente. Conquistó territorios, luchó contra Castilla en varias ocasiones, escribió sus leyes, ganó y perdió guerras, creó su música, sus tradiciones y su carácter luchador. Ya está bien de REINVENTAR HISTORIA, ésta es la que hay y hay que conocerla. Hay que entender el clamor de un pueblo, su sentimiento de nación y su ansia de libertad. Puede o no compartirse el concepto de independencia, pero JAMÁS debe menospreciarse una cultura, pisotearla y manipularla para conseguir votantes o para dividir. ¡YA ESTÁ BIEN!” Julia Otero està farta, com tants i tants de catalans, de les calúmnies que arriben del centre de la península i d'altres indrets que es troben a les carreteres radials i que arriben a la majoria d'indrets de l'Estat espanyol. Els governs centrals d'aquest Estat no saben ni volen saber que ells han estat una fàbrica d'independentistes. Han fet vessar el tassó de la paciència que ha tengut el poble català durant segles, i tant si utilitzen la llei per oposar-se a la voluntat dels catalans, com si utilitzen la força, ja mai més res no serà igual en les relacions d'aquests dos pobles. I han de tenir en compte que el poble català no es limita al Principat, també la resta de Països Catalans es van fartant de tant d'espoli i d'intents de fagocitar la llengua i la cultura.
No em puc estar d'acabar aquest article d'homenatge a Julia Otero, encara que sigui en retard, amb els paràgrafs en què ella acaba la seva carta: “Tengo dos patrias, dos naciones: la gallega y la catalana y me siento orgullosa de mis dos lenguas y mis dos banderas. La diversidad es cultura, a ver si se enteran ya los ministros españoles. Por si no ha quedado claro, en las votaciones de Noviembre me decantaré por alguno de los partidos que apoyen el referéndum sobre la independencia. Porque por encima de todo, en política, está la libertad, que no se olviden. Preguntar al pueblo “qué quiere” no es ilegal, debiera ser de obligado cumplimento. Las constituciones y las fronteras cambian; si no, no existiría la evolución. Y dicho esto… BONA NIT, BOAS NOITES.
Y lo he escrito en castellano porque me da la gana, porque en Catalunya sabemos hablar más de un idioma.”
