Coincidint amb l’inici del judici als presos polítics, l’Intersindical-CSC, el sindicat independentista i de país a Catalunya, que es presenta com a alternativa al vassallisme sindical de CCOO i UGT amb els successius governs espanyols, ha enviat un preavís de Vaga General al departament de Treball de la Generalitat. Serà a finals de la propera setmana, i veurem en quin dia en concret se centren les accions, i quins suports tenen. Entre algunes de les principals reivindicacions hi trobem la derogació de la reforma laboral del PP, i l’accés a Catalunya a un salari mínim de 1.200€ al mes.
Per fi l’independentisme proposa una lluita real de sindicat al marge de la revolució nacional. La relació és en el fons indissociable, però els sectors més esquerranosos del país que encara queden per convèncer no ho veuen així i creuen que la bandera tapa l’allò social. Una postura social, la de retrobar-nos en lluites més àmplies que també facin independència, i la voluntat de teixir estratègies conjuntes, és el missatge de base que ha llençat Anna Gabriel en una entrevista exclusiva aquest matí a Catalunya Ràdio. Una postura, la de l’exiliada, que sembla apropar-se a la d’ERC i Òmnium, cada vegada més lluny d’una ANC que segueix escometent contra el govern català i perdent simpaties. Aquesta setmana han anunciat un augment de 6.000 socis, però el fet és que les comparacions entre el que han augmentat ells i Òmnium poden fer riure.
Barcelona, mentrestant, diu ‘Sí’ a l’esperada unió del tramvia. Apartat Alfred Bosch, el líder d’ERC, o més aviat fet el canvi de cromos amb Ernest Maragall, l’entesa amb Ada Colau i la CUP sembla més fàcil també en aquest tema, que és una concessió a l’actual alcaldessa en un gest de clara distensió que segurament amaga pactes futurs. Com podran entendre, això no ha agradat gens al partit de Jordi Graupera, que segueix endreçant-se a través de les essències i de l’ajut de l’ANC, i tampoc no massa a la Crida que, en boca d’Elsa Artadi, ha insistit en una llista unitària. En canvi, el cap de llista per Barcelona, Quim Forn, també defensava una obertura cap als Comuns a la capital de Catalunya.
El partit de Puigdemont segueix fent pressió a ERC per a una llista unitària a Europa, un fet que podria ben donar-se però que Esquerra vol evitar de totes totes. Malgrat l’assentiment d’EH Bildu i Otegi, Junqueras no en vol saber res i tira endavant la coalició ‘Ara Repúbliques’ amb Bilsu i BNG. Mentrestant, l’espai més dretà que hauria de conformar PDEcat i PNB més la Crida o qui sigui, segueix a l’aire i aquesta indefinició això en minva les expectatives. Així és com arribem al final de setmana, però a partir de la vinent, l’atenció l’acapararà tota el ‘Judici del Segle’.
