Catalans, prepareu-vos! Sereu eterns!

                   Ves per on, el “profeta” Margallo augura als catalans un futur gloriós, amb la promesa de no morir mai i donant la resposta al misteri més enigmàtic de l'home: saber que hi ha després de la nostra desaparició. Dóna uns mesos de vida a Catalunya, més o menys fins a finals del 2014 o a tot estirar fins al 2015, i llavors quan la nostra separació d'Espanya sigui un fet i siguem independents desapareixerem del mapa i vagarem per l'espai “in saecula saeculorum” (pels segles dels segles, amén!).

                   No sé si aquesta amenaça del ministre serà ben vista per la Conferència Episcopal, doncs quan un desapareix d'aquest món ens prometen un paradís diví i etern, que diuen serà la conya!, però mai han predicat que donaríem voltes per l'espai sense solta ni volta per sempre més. No crec que donar voltes sense parar sigui massa divertit.
Amb tot, els primers anys ens ho passaríem força bé veient des d'allà dalt quina nova diversió haurien inventat els espanyols. Puix havent desaparegut Catalunya, contra qui malparlarien?, a qui insultarien?, a qui acusarien d'insolidaris?, a qui titllarien de nazis?, quina llengua voldrien fer desaparèixer?, a quin poble ensabonarien dient el molt que l'estimen per després robar els seus diners?, quina història voldrien canviar fent veure que no va passar el que està escrit als llibres, si Catalunya ja no existiria?
Amb tots aquests temes estaríem divertits tot passejant per l'espai, però al final sempre seria el mateix i els pobres espanyols es farien pesats i avorrits a tots els catalans siderals. Vaja!, com ara que encara no hem desaparegut.

                  També xalaríem de dalt estant, veient com s'ho manegarien en voler mercadejar o viatjar cap Europa, doncs quan arribessin uns quilòmetres més enllà del Coll de l'Espina, de Benavarri, de Tamarit de Llitera, de Binéfar, de Fraga, de Mequinensa, de Calaceit, de Vall-de-roures, de La Pobla de Benifassà, de Sant Rafel del Riu o de Vinaròs, s'adonarien que la carretera s'hauria acabat, doncs com que Catalunya estaria passejant enmig de les galàxies, es trobarien a tocar del mar.
Haurien d'anar cap a Europa per la frontera d'Euskadi. Bé, això si el País Basc no hagués també desaparegut per culpa de la seva separació d'Espanya, i estigués donant voltes per l'espai fent companyia a Catalunya.
Riuríem tots plegats a cor què vols, veient com haurien d'anar per la frontera d'Andorra per passar mercaderies o viatjar cap a Europa. Vés tu!, ells que sempre es queixaven que Catalunya posaria fronteres si ens independitzàvem, i ara es trobarien amb el problema real de passar una duana.

                   A veure si aquests del PP s'aclareixen. Fa unes setmanes “el senyor feudal” Rajoy, ens amenaçava en tornar a l'Edat Medieval en cas de marxar d'Espanya. Fa tres dies, “el profeta” Margallo, ens envia a l'espai i l'endemà ens diu, que una Catalunya independent perdria el 20% del PIB. No sabia que allà dalt, també hauríem d'estar pendents del producte interior brut i de totes aquestes galindaines. Per això no paga la pena un viatge tan llarg.

                  Quantes poca-soltades, animalades i collonades haurem d'escoltar i llegir fins al novembre d'enguany? Suposo que moltes. Em faig creus, que aitals disbarats puguin sortir de la boca d'uns senyors que juguen a fer de polítics, i que segurament han estudiat i tenen carreres universitàries. La meva estranyesa i el meu dubte és, com van aconseguir aquestes carreres. Veient com actuen, com parlen i amb la corrupció que impera en aquest país, em fa pensar que molts d'aquests títols els van aconseguir sense haver obert mai cap llibre.

                  Si Margallo cada dia diu aquestes “boutades”, m'agradaria llegir els llargs informes que últimament ha enviat a les ambaixades espanyoles, per impedir que el procés cap a la sobirania catalana arribi a bon port. Segur que en aquests informes no ens envia a l'espai enmig d'estrelles i constel·lacions; jo diria més aviat, que ens deu enviar a l'infern per a passar un munt de sofriments i neguits, desitjant que mai més es parli dels catalans.

                  Volen fer por, però amb les seves declaracions i amenaces fan riure.