Catalans de nissaga, espanyols per imperatiu legal

   
            Això que és tan fàcil d’entendre, aquesta informació se’ns ha negat. El poble de les Illes Balears ha estat enganat quan se l’informava sobre aquesta qüestió. S’ha negat i s’ha distorsionat des dels diferents poders que hi ha hagut a l’Estat espanyol; s’ha modificat la història com si es giràs un calcetí i l’han deixada a l’inrevés, però es nota. Surten els regruixos per totes parts. Es creien que sabien el que es feien, els violentadors de la veritat; volien evitar que quan hi hagués un 9 de novembre a la vista, nosaltres no hi fóssim, volien acabar amb la nostra catalanitat, però no ho han aconseguit. Ni traduint els noms, ni modificant els llinatges catalans, no ens han pogut fer creure, que la població, el poble que viu a Mallorca és el resultat de la conquista i posterior repoblació catalana. Quan es varen exterminar els sarraïns, que s`havien apoderat de les illes Balears i Pitiüses, només en varen quedar uns quants com a esclaus de per vida. La població que va brostar i ha viscut fins als nostres dies a aquestes terres dins la mar mediterrània, ha estat la població catalana, aquesta que Espanya ha volgut i vol esborrar.
            Pere Oliver Domenge ho deia ja l’any 1916 a una conferència que va fer sobre La catalanitat de les Mallorques,  (Pere Oliver fou un polític mallorquí, farmacèutic que exercí a Felanitx, d’on fou proclamat batle durant la Segona República. Hagué d’exiliar-se durant la guerra civil i quan tornà de l’exili el 1952, no li varen deixar reobrir la farmàcia. Un company seu, Pere Antoni Reus, fou acusat de facilitar-li la fugida i va ser executat). Exposava que segons la Crònica de Jaume Desclot, Crònica del rei en Pere e dels seus antecessors passats, en el capítol XXX explica que els nobles i rics homes aragonesos es varen oferir per anar a conquerir València, però varen renunciar a anar a Mallorca. Es parla de dues o tres cavalleries aragoneses, la resta eren catalans. Oliver Domenge va afirmar que “Catalans, doncs, foren en sa gran majoria els conqueridors de Mallorca (1229); catalans, només, els que sota l’estendard d’en Nunó Sanç (1233) conqueriren Eivissa, i catalans els que a les ordres de n’Anfós (1287) guanyaren Menorca i la poblaren.”
            Quina va ser i d’on era la població a partir de la conquesta? Pere Oliver Domenge ho explicava a la seva conferència: “Guanyada que fou Mallorca, la ciutat, donà començ el repartiment de les terres i benifets del poble vençut. De primer antuvi, l’illa i la ciutat de Mallorques van partir-se en vuit trossos d’igual valor. Quatre foren donats al rei en sa major part i als cavallers n’Alemany, en Claramunt i en Montcada i al paborde de Tarragona. Els altres quatre, repartits als altres catalans signats en la concòrdia. Aquests les donaren als cavallers que en son nom havien feu i honors i als homes de propi servei; emperó, homes d’habituds guerreres tots ells, no els plaïa la vida pagesa i vilatana, per això les transferiren o deixaren en alou als nombrosos pobladors i centenars de famílies que, de tots els indrets de Catalunya, arribaven a l’illa cercant major benestar.”
            Una de les màximes demostracions del que contava el conferenciant és ben viva encara avui, el 2014, una gran quantitat de mallorquins de nissaga catalana ho duien escrit als seus llinatges, que són comarques, pobles i ciutats de Catalunya, que varen dur els repobladors i que s’han mantengut al llarg del temps: Prats, Ferriol, Ripoll, Bellver, Gil, Coll, Rosselló, Soler, Serra, Torrent, Cabrera, Barceló, Canyelles, Vilafranca, Alcover, Valls, Miralles, Cervera, Estaràs, Riera, Martorell, Lledó, Galmés, Manesa, Rubí, Corbera, Portell, Balaguer… i alguns centenars més de llinatges que demostren la nostra catalanitat.
            Encara vull citar unes paraules del cronista Ramon Muntaner, a la seva Crònica, capítol VII, que ens recorda Pere Oliver: “I quant hac presa la dita ciutat i l’illa, ab majors franqueses i llibertats que ciutat sia al món; perquè hui és una de les nobles ciutats del món i ab majors riqueses, poblada tota de catalans, tots d’honrat lloc i de bo.”  
            Llastimosament, l’Estat espanyol l’únic que ha fet, a través dels seus governants, ha estat treure el màxim profit d’aquesta terra, ha intentat fer-nos desaparèixer com a poble, amb una llengua i cultura pròpies, i ens ha volgut obligar a ser espanyols per imperatiu legal, el mateix que fa ara, que no deixa que els nostres germans del Principat, puguin decidir el seu futur en llibertat, també per imperatiu legal.