El catalanisme polític, des de “les bases de Manresa”, ha seguit una estratègia similar i que ha consistit, sintèticament, a canviar Espanya. L’estratègia del “peix al cove” no va néixer amb la intenció d’espigolar. El pujolisme volia intervenir, ser decisiu. Els espanyols, però, li varen posar una llum vermella. Per aquest motiu, Pujol s’acontentà en fer mèrits i en esculpir-se el títol d’enredaire.
El catalanisme ha impregnat les maneres de fer dels catalans, i també dels espanyols. Més que una ideologia, és una mentalitat. Unamuno parlava de la “conllevancia”, que s’havia de suportar, o bé d’ajudar a portar… en les relacions amb els catalans.
L’1 d’octubre de 2017 servirà per a moltes anàlisis. Molts politòlegs hi han vist una sèrie de mancances de tota mena. Mancances estratègiques, de desunió entre els líders, de falta de legitimitat, etc. Però la més deficitària ha estat la manera d’abordar el procés: Es volia canviar Espanya per assolir la independència.
Els fets d’octubre han originat una batussa política, ja vista, per altra part. Bolxevics i menxevics, jacobins i girondins, moderats i radicals, unilateralistes i pactistes. De fet, es tracta d’una confrontació entre els catalanistes i els independentistes. Així de senzill.
Els primers analitzen 1) que l’estat ha guanyat; 2) que la base s’havia d’ampliar (els que no varen votar el dia 1, eren tots unionistes?, i per això, els fets no tenien suficient legitimitat?); i 3), que per una insuficient “correlació de les forces” no es va obtenir l’ajuda dels espanyols “demòcrates” i ni l’ajuda internacional.
Aquesta anàlisi és, fil per randa, la mateixa tesi del catalanisme. Per més independentista que sigui qui la sostingui, és, en realitat, un catalanisme com una casa. Els fets d’octubre es varen sostenir en els informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional i en “les estructures d’estat”. Això és: Una bastida amb mentalitat catalanista. Els líders comptaven amb “l’espanya democràtica”, la mateixa “espanya catalana” de Pujol.
Els fets d’octubre ens han posat el mirall a la cara. La història no recula.
Banyoles 15 de maig 2020, Isidre Palmada
