Us faig a mans un article inèdit
El passat dijous 27 de maig de 2010, en una reunió d’urgència, el conseller Antoni Castells va informar a la Unió Catalana d’Hospitals i al Consorci de Salut i Social de Catalunya que aplaçava el pagament de 440 milions d’euros a les entitats sanitàries que funcionen en règim de consorci a causa de “tensions temporals de tresoreria”. Habitualment, les entitats estaven cobrant a 75 dies. Un termini que, en principi, ara, s’eleva fins a 90 dies. Encara que fonts del sector sanitari han explicat que des de la Conselleria ja els han insinuat que el Govern acabarà pagant a 140 dies. Aquesta decisió afecta molts centres de dia, centres d’atenció primària i d’atenció psiquiàtrica, així com 60 hospitals, que potser no podran pagar les nòmines d’aquest mes i les pagues extres dels seus 45.000 empleats.
A més de la factura corresponent al juny, també s’ha retardat el pagament de la regularització del concert sanitari de l’any passat, per un valor d’uns 200 milions d’euros. Els centres concertats destinen el 65% dels diners a nòmines i el 35% a proveïdors. I la situació és tan greu que la directora de la Unió Catalana d’Hospitals, Roser Fernàndez, ha afirmat que “no se descarta que pueda afectar a los proveedores de esos centros, que verán retrasados también sus periodos de cobro”. Segons una nota de l’Agència EFE, la Conselleria d’Economia reconeixia que “podría ser que hubiera nuevos retrasos de forma temporal, dadas las tensiones de tesorería que se están produciendo a causa de que los mercados de deuda en estos momentos están cerrados”. I, tot seguit, ho concretava en els següents termes: “De hecho, la Generalitat había estado intentando colocar una emisión de deuda pública en los mercados asiáticos, algo que no ha sido posible al estallar la crisis de desconfianza en el euro y derrumbarse los mercados, tal y como ha ocurrido en las tres últimas semanas.”
Aquesta darrera afirmació resulta especialment greu si tenim en compte el to triomfalista amb què, recentment, la conselleria ens va intentar vendre el viatge del senyor Antoni Castells al Japó (veure http://www.junqueras.cat/article/1784/el-conseller-castells-al-japo). Els suposats èxits d’aquella gira per col•locar deute públic català només van ser fum. Quantes vegades haurem de constatar que ens han mentit, abans d’exigir responsabilitats? Quan acceptarem que, si el millor que ens pot oferir l’autonomisme és l’actual acord de finançament, l’única opció digna i viable és la independència?
