El passat dia 19 de juliol es va constituir a Atzeneta la Plataforma No a la MAT, una línia de molt alta tensió entre Morella i Almassora, però que pareix que vol assolir un trajecte molt més extens. Aquesta infraestructura no està feta per a millorar la vida de les persones, sinó per a vendre excedents entre operadors econòmics per augmentar els guanys i minvar les possibilitats de pèrdues d'aquests, ja que pareix que les xarxes necessàries per garantir el subministrament són més que suficients. Aquesta estructura, a més, sembla ser que pot tindre efectes desfavorables en molts aspectes per al veïnat. La línia conduirà 400 kW, però en dues línies separades, per la qual cosa seran 800 kW, fet que no queda massa clar i que està mig amagat a l'informe de la Dependència de l'Àrea d'indústria i Energia de la Subdelegació del Govern, i a més, podrà sobrecarregar-se un 20%, fins a 1000 kW.
La normativa actual sobre aquesta matèria Llei 24/13 i R.D. (1995/00) és, segons el meu criteri, massa laxa i permissiva amb el sector industrial per donar més importància als interessos econòmics que a la salut de les persones. La normativa demana unes distàncies molt menudes de zones de protecció, concretament 8 metres, quan l'OMS (Organització Mundial de la Salut) parla d'un metre per kW, entenc així 1000 metres per aquest cas.
Vaig acudir a aquesta llarga i en alguns moments tensa reunió per diversos motius: com a membre de la Plataforma pel Dret a Decidir, com a membre de Compromís i com a masover del terme de Xodos. Com podeu veure, la meva assistència està justificada amb escreix. Va haver-hi molts representants polítics, entre alcaldes i regidors de molts pobles, un diputat a les Corts i fins i tot el director territorial de Medi Ambient. Hi havia gent independent, del PSPV, de Compromís, de Castelló en Moviment, de Podemos i, fins i tot, del Partit Popular. La meva impressió va ser que alguns anaren sumar, altres a fer campanya i altres només a conèixer i inventariar l'enemic.
De tots ells vull citar concretament l'alcalde d'Atzeneta, l'independent Santiago Agustina, sense cap dubte un referent per a mi pels seus valors i la seva gestió en aquestes comarques (no és tant adulador com pareix, ja que la competència en alguns casos no és precisament salvatge); és també una gran valencianista, potser per no ser un polític professional que viu de la política, sinó un professor de valencià, fet que engrandeix el fet de ser un bon alcalde, i puc citar anecdòticament que va fer amb mi les pràctiques del CAP (Curs d'Aptitud Pedagògica). Aquest ajuntament va anar a la reunió amb els deures fets, ja que va portar la resposta ja esmenada de la Subdelegació del Govern a una petició de part d'aquest ajuntament, que per cert ha estat de gran ajuda i que no deixa cap dubte sobre la visió partidista de l'Administració general de l'Estat a favor de Red Eléctrica Española. A més, hi havia representants de moltes i diverses plataformes i associacions, i també molts particulars. En total més de 200 persones.
Respecte al contingut de la reunió, he de reconèixer que em va decebre, ja que vam estar molta estona discutint si consolidar una plataforma o una associació i altres fets que no considero que tinguin importància. A més, els fonaments en els quals volen basar la seva argumentació segons el meu criteri eren com a mínim poc útils, ja que els arguments bàsics eren els mediambientals i la pèrdua del valor de les terres i cases. És cert que també es va parlar de càncer i leucèmia, però al meu parèixer d’una manera que potser li restava la importància que per a mi mereix.
Per recolzar els següents arguments és fonamental esmentar la meva activitat laboral: inspector de salut pública de la comarca de l'Alt Maestrat. Si una cosa està ben clara és que al ministeri els importen ben poc els informes dels tècnics de medi ambient quan hi ha interessos econòmics de les grans i poderoses empreses, però pot ser que als informes dels tècnics de salut pública, de vegades els facin cas i de vegades no, però els desassosseguen perquè podrien fer entrar a la presó a qualsevol contra qui es pogués demostrar que ha pres conscientment una decisió en contra de la salut de les persones.
Així, pareix evident que les línies de treball d'aquesta plataforma estan clares. En primer lloc, comunicar i conscienciar a la població i, en segon lloc, cercar bibliografia per demostrar que hi ha un risc potencial per la salut de les persones per sembrar el dubte. No es demana de cap manera tirar enrere la construcció d'aquesta estructura, sinó soterrar-la per evitar la gran majoria de tots els impactes negatius sobre el medi ambient, l'economia, paisatge, salut de les persones, entre d'altres. El problema radica en el cost de soterrar l'estructura, ja que pareix que serà molt més car i allargarà l'amortització i la rendibilitat del projecte.
Ara passaré a descriure alguns conceptes bàsics que cal que tinguem clars. En primer lloc, hi ha un concepte bàsic que és la salut ambiental, que està englobada dintre de la salut pública, gestionada per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, i no dintre de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural. Per aquest motiu, crec que en aquesta reunió no sobrava ningú, però faltaven representants de l'Administració. Cal remarcar que la meva assistència en cap cas va ser institucional, com crec que ha quedat ben clar al principi de l'article.
Anem a vore ara alguns conceptes tècnics fonamentals per evitar tindre uns fonaments de fang. La salut ambiental és la part de la salut pública que s'encarrega de les formes de vida, les substàncies, les forces i les condicions de l'entorn de les persones que poden afectar a la salut. Abarca una extraordinària varietat de processos que a la vegada impliquen diferents coneixements i tècnics, i pel que hi ha una dificultat en el llenguatge científic i en la transmissió d'informació de les dades. Des del moment que s'observa una anomalia en la composició normal d'un medi, fins que es detecta un determinat tipus de resposta en una col·lectivitat, es desenvolupa i encadena tota una llarga i freqüentment complexa seqüència de fets a la qual l'epidemiologia moltes vegades no pot donar una resposta irrefutable. L'epidemiologia és l'estudi de la distribució i determinants d'estats i successos a la salut en poblacions específiques i aplicació d'aquests en estudis al control de problemes de salut. Així, i per finalitzar aquesta part més tècnica, cal nomenar el concepte de “toxicologia ambiental”, per al qual es realitzen estudis i assajos per veure el més semblantment possible l'impacte sobre els éssers humans; és així una ferramenta fonamental per a poder respondre preguntes a l’àmbit de la salut ambiental.
El principal problema és qui i com han de portar a terme aquests estudis, ja que la càrrega de la prova recau sobre l'operador econòmic. Així es podria com a mínim plantejar un dubte sobre la neutralitat de l'operador. L'informe de la Subdelegació de Govern enviat a l'Ajuntament d'Atzeneta té unes referències d'articles estrangers sobre epidemiologia en diversos tipus de càncer i l'efecte dels camps electromagnètics de les línies d'alta tensió datats entre 1996 i 1999, tots ells molt favorables, que fins i tot usen la paraula “categóricamente” −fet que desdiu molt un informe tècnic en aquesta matèria− i que a primera vista poden semblar obsolets per la data i caldrà valorar els continguts i els possibles biaixos i imprecisions. Existeix un complex debat en línies generals sobre la necessitat de demostrar l'existència de risc o l'absència d'aquest en qualsevol activitat, producte o procés que escau autorització o comunicació prèvia per qualsevol administració pública. En aquest cas, depèn exclusivament del govern central de Madrid. Una vegada més als valencians i valencianes no ens deixen governar-nos “porque no es constitucional”.
Així, aquest article que és una mescla entre un article d'opinió i un article tècnic i té com a finalitat informar i conscienciar des de la Plataforma pel Dret a Decidir de la possible existència d'un problema greu i imminent per la salut i corregir i fonamentar amb sòlids arguments quins han de ser les bases sobre els pilars de treball per aconseguir evitar un greuge per als habitants de les nostres comarques en una primera intromissió en la matèria.
Plataforma pel Dret a Decidir, PDaD
Carles Escrig i Monfort
@DaDPV
