Després que els independentistes hagin abusat del simbolisme, amb els intents de nomenar un president absent, a causa de la justícia espanyola, que empesa per la política estatal del PP, ha tancat persones pacífiques a la presó i ha fer exiliar polítics perquè defensaven les seves idees, ells en diran delinqüents i fugitius, ja que parlen un altre llenguatge, ha sorgit el realisme. Cadascú és lliure de pensar quin és el llenguatge que s'acosta més a la veritat. No hi ha excuses, o pertanys a una banda o a l'altra, o et poses al costat dels drets humans o en contra, o ets un demòcrata o un facinerós. Explicava que tant d'utilitzar la paraula simbòlic per part dels independentistes, als capitostos de la “unidad de destino en lo universal”, lema ben franquista, se'ls ha ocorregut omplir-se la boca amb la paraula realitat. Si es volia fer un president simbòlic, es demanava un president real. Es deia que s'havia de viure dins la realitat i no dins la realitat virtual ni la simbòlica. Això m'ha fet pensar que podia fer un exercici de realisme i recordar-lo als realistes, tant als “Ce essa”, com als del PP.
Un bon raig de realitat el podem trobar en el fet real i no simbòlic de les tortures franquistes que s'han aplicat a les presons espanyoles, fet conegut a l'àmbit mundial: posar-te una camisa de força i submergir-te dins la banyera, tantes vegades com les que fossin necessàries perquè perdessis el coneixement, fer el mateix i afegir-hi descàrregues elèctriques, fer el mateix i afegir-hi cops de puny amb amenaces a fills i familiars; continuació de les tortures, deixant-te una pistola damunt la taula, segurament amb la intenció que et suïcidassis? Aquest bany de realitat el va patir Arnaldo Otegui. Que s'ho mereixia? Tant com tots els que varen ser morts i enterrats a les cunetes en acabar la guerra incivil. Pegar porrades i estirar dones pels cabells, persones pacífiques que volien votar l'1 d'octubre, això és un altre bany de realitat.
Es veu que tots els espanyols, els poderosos com a mínim, viuen contínuament en banys o spas de realitat. És el cas del president de RTVE espanyola que a l'hora de parlar de la realitat del castellà diu que el rei Carles I, que a més de saber espanyol, parlava francès i alemany, afirma que usava el castellà només per parlar amb Déu. I segurament Déu li contestava en la mateixa llengua. Per si això no bastàs i el raig de realitat no li hagués bastat per dutxar-se, afirma categòricament que l'anglès no és necessari per anar a Nova York, que amb el castellà és suficient. De la conversa amb Déu el que no diu és si Déu li va explicar que totes aquelles possessions que tenia allà on no es ponia mai el sol, les perdrien els seus descendents. Respecte a Nova York, ja no cal que patiu per anar-hi, tampoc no cal el trilingüisme a les escoles. Amb el castellà n'hi ha més que suficient. Qui necessiti els banys de realitat que es dutxi.
Aquest castellà tan poderós és el que els barons del PSOE volen protegir, perquè el troben molt debilitat devers el Principat, i per això volen que es posi una casella on es pugui triar el castellà com a llengua de l'escola als centres d'ensenyament. Qui diu que allà el català està debilitat per no usar-se a les escoles? Hi ha ningú que ho faci? Per què no proven de donar-se un bany de realitat i no un bany visceral. Per què no envien els jutges de l'Espanya imperial a investigar o imputar totes les persones que afirmen que a l'escola no s'aprèn suficient castellà? Que ho analitzin bé, que ho facin estudiar als psicòlegs, als sociòlegs i als entesos i descobriran que tots els d'aquestes entitats que denuncien que el castellà està maltractat i que pot desaparèixer son persones que odien profundament tot el que faci olor de català, especialment de la llengua catalana. Per què no els acusen de delictes d'odi? N'han creat molts? Basta veure com els votants pugen com l'escuma. Hi havia tant d'odi incubat?
Es un delicte portar una bandera? No hi ha molta gent que en dur banderes intenti justificar-se per cometre delictes. Qui són els que fan por? Els centenars de milers de persones que es manifesten pacíficament i porten centenars de quadribarrades estelades o els quatre gats que amb banderes espanyoles fan volar les cadires i les taules dels bars per allà on passen? És democràtic anar pel mig i dur banderes espanyoles? Sí, clar. És democràtic anar pel mig i dur banderes estelades? Clar que sí. Doncs, digau-ho a un jove que va romandre una nit a la presó a Las Palmas per dur una estelada al partit de bàsquet de la copa del rei del Barça. Com quedam? No era democràtic portar-la. Clar. Em diran que això només ho he dit jo. Jo crec que aquests nous filibusters polítics i polítiques que es volen dutxar de realisme, han de témer que el seu realisme és massa vegades antidemocràtic. Si volguessin trobarien grans cascades de realitat que els senyalarien que duien un camí ben equivocat. Però això no passarà.
