- Publicitat -
Explica Joan Amades que hi havia en un poble una botiga que tenia barrets de tots tipus a l’aparador, tots amb el mateix preu. Si el client pagava el preu exacte del barret, se li donava, se n’anava i aquí acabava la història. En cas contrari, se’l convidava a pujar al pis de dalt perquè li donessin el canvi. I un cop a dalt, el client rebia el que realment havia anat a buscar en aquella casa de barrets. Per aquesta activitat, no en necessitava pas, de barrets. Ara bé, per qui passés pel carrer, la botiga semblava com qualsevol altra, amb un aparador ben endreçat i ple de barrets.
Salvant les distàncies i sense ànim de vincular-ho amb aquesta història de l’Amades, la justícia espanyola també juga a aquest joc. L’aparador és un reguitzell de jutges amb currículums excel·lents i institucions aparentment impol·lutes, però quan algú entra a la rerebotiga, comença a descobrir un món ocult. Durant els últims anys, a mesura que la política s'ha anat judicialitzant a Espanya (començant el 2010 amb la infausta sentència del TC amb alguns membres morts i d'altres amb el mandat caducat), primer a Catalunya i després a la resta de l'Estat s'ha anat descobrint aquesta 'casa de barrets'.
El perill, però, és que es descobreixi a Europa ara. Amb els processos d'extradició fallits ja es va mostrar la punta de l'iceberg de com funcionaven les coses aquí. La prohibició de la candidatura de Puigdemont, Comín i Ponsatí en pot ser una altra prova. La fiscalia d'un dels jutjats contenciosos-administratius on ha recorregut la defensa de l'expresident ha demanat que es revoqui aquesta decisió. Ara el jutjat haurà de prendre una determinació. Això encara durarà uns dies, però sigui quin sigui el desenllaç, es torna a veure la veritable cara de la justícia espanyola a nivell internacional. I això és només un petit pica-pica comparat amb el que vindrà amb la sentència del judici del procés.
Publicitat
