Fins el moment en que CIU, i sobretot el seu emblema Jordi Pujol, ha servit per governar l'Estat, tan amb PP com amb PSOE, i per, a canvi de ben poca cosa, mantenir el sobiranisme català dintre del catalanisme, a ningú li ha passat pel cap entrar a investigar el passat del personatge, malgrat els indicis per fer-ho. En aquells moments els delictes del Sr.Pujol ja s'havien produït, o s'estaven cometent, però eren temps de “la puta i la ramoneta” o d' “el peix al cove”, per un costat i de «español del año del 1984» per l'altre.
Ha estat a partir de la declaració, o “conversió”, com a , fins i tot, independentista, quan aquest mateix personatge polític, tan útil i imprescindible abans per a tots, ha esdevingut el perill públic número 1, i amb el que s'aprofita el manà que passa per davant (només perquè ell mateix el fa passar) per desprestigiar-lo i destruir-lo i, de pas, lligar-lo al moviment popular encetat a partir del setembre-2012. En la desesperació per mantenir la seva prepotència colonialista no veuen que l'independentisme ha pres força i s'ha exterioritzat abans de que personatges rellevants s'hi apuntessin, principalment per “no prendre mal” en un futur que apunta molt diferent a l'establert com fins ara que, en el nostre cas, era suportat per les restes de la burgesia, estretament vinculada al poder sense tocar masses coses. Ara, el moviment es promogut per l'empenta de tota mena de capes ciutadanes que, si algun referent polític tenen és en vers els nous partits emergents, o dels històrics que mantenen el seu ADN original i amb els que, en aquest moment, combreguen sense cap tipus d'esforç.
Jo ho tinc clar: El que menys li interessa al Sr. Montoro i al govern del PP és el personatge defraudador (ells en tenen per a triar i remenar d'iguals o pitjors que els interessa anar tapant, negant les evidències i entorpint tan com poden els processos)… Volen aprofitar el fet, de manera fins i tot obscena, per atemptar una vegada més contra un procés que, en realitat, els atemoreix però que dissimulen amb amenaces i vaticinis. Segueixen estant tan cecs i enganyats que volen fer creure que “mort el gos morta la ràbia” i ataquen qualsevol caparró que surt enarborant una bandera diferent o un discurs que surti de la doctrina a pensar i obeir. En aquest cas es diu Jordi Pujol, i és deplorable, però és ben igual, perquè és algú significatiu que ha dit el que no volen sentir i, per això, s'ha d'eliminar com sigui i quan més aviat millor.
Haurien de saber valorar que el problema no es resol destronant mites o eliminant representants incòmodes, perquè el moviment ciutadà és massiu i és prou transversal com per poder escollir-ne uns altres que, possiblement, encara els hi produeixi més urticària. Com és que això qui vol ho pot veure aquí i allí ningú no se n'adona ?. Uns i altres som tan diferents que un problema que és comú no el veiem igual.
