Gràcies a la perseverança de la Comissió per la Dignitat, s’ha pogut celebrar l’acte a la població bretona de La Baule-Escoubla, lloc en què el dia 13 d’agost de 1940 la Gestapo va detenir el president Companys. Un acte, al qual ha assistit el vicepresident Josep Lluís Carod Rovira i el batlle de la vila, durant el qual s’ha inaugurat una placa davant la casa on van anar a buscar-lo,
D’igual manera, la Comissió per la Dignitat té prevista l’organització d’un altre acte a Madrid a l’edifici (avui seu del govern autonòmic madrileny, però aleshores seu de la Dirección General de Seguridad) on fou torturat i, finalment, reblar amb un programa a celebrar a Barcelona els 15 i 17 d’octubre. Fins aquí, doncs, l’abnegada tasca de l’associacionisme en la reclamació del rescabalament dels honors a les víctimes del feixisme i en l’exigència a l’Estat espanyol de l’anul•lació de les sentències dels tribunals de la dictadura, tal com han dut a terme les altres democràcies europees que patiren passats totalitaris.
En l’acte, Josep Lluís Carod Rovira ha reclamat l’anul•lació de la sentencia del President, però és ben sabut que, malgrat aquesta presència, avui per avui, som lluny d’aconseguir-la. D’una banda, el govern espanyol no té cap voluntat de complir el compromís adquirit l’any 2004. De fet, amb l’aprovació de la Llei de la Memòria l’any 2007 ja es van blindar de manera que no fos possible, en atribuir legislativament als tribunals franquistes la categoria d’il•legítims i no pas d’il•legals, raó per la qual Esquerra. només els repulicans, va votar en contra de la llei.
D’altra banda, PSC i Iniciativa, que sí s’hi van conformar, durant aquests anys de govern tripartit han fet mans i mànigues per no posar, en aquest àmbit, problemes a l’administració espanyola. Temps hi haurà, més endavant , de parlar d’alguns fets ben sucosos que s’han esdevingut en aquests anys protagonitzats per algunes persones a fi de posar pals a la roda, però el fet és que la pressió d’Esquerra va arribar fins on va poder arribar, tot aconseguint que just l’any passat, en aquestes dates, el Govern prengués l’acord d’adreçar-se al Fiscal General instant-lo a actuar. I la Fiscalia (al servei del govern espanyol) va respondre, cínicament, que no s’esqueia, que amb la Llei de la Memòria tot, tot, ja estava dat i beneit.
El cas Companys és, doncs, l’exemple paradigmàtic de la hipocresia política. Absència total d’interès per part de CiU (mai no han pesentat cap iniciativa parlamentària i Duran i Lleida va esperar fins al 2004 a reclamar l’anul.lació de la sentència de Carrasco i Formiguera), hostilitat per part del PSC i teatralitat per part d’Iniciativa,
I, com que el que cal és demostrar el que s’afirma, és bo que es conegui el darrer fet relacionat amb el perseverant compromís d’Esquerra en demanda de l’anul•lació de la sentència del President. No pas perquè sigui més o menys rellevant que altres accion dutse a terme, sinó perquè és la darrera, esdevinguda a finals de juliol al Congrés dels Diputats.
Arran del debat de política general d’enguany, Esquerra i ICV havíem decidit de presentar conjuntament a debat i votació una resolució relacionada amb la memòria històrica. En concret, una resolució amb dos punts. Un, el primer, reclamat per Esquerra. referit a l’anul•lació de la sentència de Companys. El segon, a instància d’IC, referit a l’obertura de fosses. Llevat d’aquesta iniciativa, cap altre grup parlamentari, CiU tampoc, res de res relacionat amb la memòria històrica. Malgrat l’acord a què vam arribar amb Joan Herrera, l’endemà se’n van desdir amb l’argument (l’ombra llarga de Joan Saura va arribar a Madrid) que no podien signar una proposta conjuntament amb Esquerra de reclamació de l’anul•lació. Esquerra, no obstant, va continuar. La presentàrem, la defensàrem i es va votar. I, una altra vegada, vam topar contra la paret del PSOE i del PP.
A Esquerra, sabem el que és la perseverança, talment com ho coneixen els companys de la Comissió per la Dignitat. Però, com ells, també compartim una solitud que hauria de fer avergonyir a qui actua de manera tan hipòcrita. Fixeu-vos, sinó què passarà el proper dia 15 d’octubre (sobretot tenint en compte que serem en campanya electoral). Aleshores, tots correran al Fossar de la Pedrera a fer-se la fotografia de patriotes .
Patriotes vergonyants, però.
