CARTA OBERTA A PILAR RAHOLA

Hi ha un mecanisme de defensa psicològic, quan l’ego es veu atacat, que consisteix en fer de menys als altres per destacar-ne un mateix. I és que hi ha persones que no suporten que altres siguin notícia, que els hi restin protagonisme en el seu àmbit, i quan això succeeix les desacrediten per a ressaltar elles. És el que ha fet la mediàtica periodista i escriptora Pilar Rahola. Essent una intel·lectual amb una ferma trajectòria, ha apel·lat a la mala educació, el classisme i a la frivolitat per cridar l’atenció en comptes d’argumentar seriosament els temes tractats com li correspon a un personatge de la seva categoria. Pot ser la diversitat de llocs on participa, des de programes seriosos a teleporqueria espanyola –doncs no li fa fastigs a allà on hi ha una càmera i li paguen- l’ha influït a l’hora de dir, potser, el primer que se li ha passat pel cap.

Però no crec que aquestes paraules siguin fruit d’un lapsus. Pilar Rahola, quant ha canviat vostè! I això no ho critico, canviar és lícit, però no ho és desacreditar els altres per guanyar en populisme, aquest terme que tant fa servir en contra dels altres i que ara vostè l'utilitza com a recurs al seu favor. M'explico, anomenar “santa de Catalunya” o “Sor Citroën” a la monja Teresa Forcades és simplement enveja revestida de mala educació. I jo em pregunto, quina necessitat té una intel·lectual com vostè de recórrer a l’insult buit -ni tan sols crític- propi de gent sense ètica ni educació? Francament, no li és propi.

Per continuar, les formes del Sr. David Fernàndez al Parlament no em semblen gens greus, em semblen políticament incorrectes això sí, però no greus, i sap perquè? Perquè és l'únic que aquesta societat, malauradament, pot fer. El “senyor” Rodrigo Rato és un lladre de guant blanc protegit per la casta política i financera que sortirà indemne d'aquest afer, sense anar a la presó ni pagar ni tan sols un cèntim per les seves corrupcions, i vostè ho sap. Em sembla molt poc solidari i republicà – vostè que se’n vanaglòria de ser-ho – defendre més la forma que el contingut, despatxar un assumpte cabdal, com és denunciar un gitano blanc que ens estafa a tots, inclosa vostè, amb la crítica fàcil i la lectura superficial d’una sandàlia com a excusa; però és clar, que des de que vostè va publicar el llibre La Màscara del Rei Artur, ni més ni menys que una espècie de biografia tardana del President de Convergència i Unió, què podíem esperar…

És la gent com vostè – intel·lectuals al servei del poder – els qui contribueixen a que reclamar responsabilitats als “responsables”, valgui la redundància, sembli una heroïcitat en comptes d’un acte de justícia, que és el que realment és. Estem parlant de tot un poble arruïnat no per culpa pròpia sinó pels corruptes que ostenten el poder, i vostè escull quedar-se amb l’anècdota, amb les formes, amb l’embolcall del caramel enverinat. Torno a dir, això és impropi d’una crítica social de la seva categoria.

Però el que em sembla més repulsiu de tot és que s'atreveixi amb la frivolitat de “perquè la gent t’estimi… t'has de ficar amb la policia”. Miri Sra. Rahola, donar una pallissa mortal a un home reduït per vuit persones és un linxament, però si a sobre els autors són mossos d’esquadra la gravetat és superlativa, perquè vol dir que els ciutadans (si, si, els que paguem els serveis policials amb els nostres impostos) no estem segurs, no estem protegits per professionals sinó en perill de morir en qualsevol moment, en qualsevol carrer com un gos, en mans d’una espècie de matons sense escrúpols ni capacitat d'autocontrolar-se. Això és inadmissible i s'han d'exigir explicacions tant a la direcció de la policia com al govern de la Generalitat!

Com a resum només dir-li que el seu gir cap a la dreta i la burgesia convergent que la manté instal·lada en els medis de comunicació em sembla molt lícita; tothom té dret a canviar de jaqueta. El que no em sembla correcte és l'insult fàcil, el descrèdit irònic per manca d'arguments, l'afany de protagonisme a costa de dir qualsevol barbaritat, i sobretot frivolitzar la mort d'un ciutadà innocent linxat per vuit assassins emparats per les institucions govern-policials.